Josep Martí Blanch va viure els inicis i gran part del «procés» des de les entranyes del Palau de la Generalitat. Com altres que, un cop abandonat el càrrec, han aprofitat per escriure un llibre. Martí, però, ha estat un actor i observador privilegiat com a secretari de Comunicació dels governs d'Artur Mas o, com ell es va definir ahir, «cap de propaganda de la Generalitat». En la presentació del seu llibre Cómo ganamos el proceso y perdimos la república (EDLibros) al costat dels periodistes i escriptors Rafel Nadal i Antoni Puigverd, Martí justificava que ara «he recuperat la meva veu», podent relatar la seva etapa al Palau i havent vist passar el procés fins a la situació actual.

Nadal, que tornava a presentar un llibre polític perquè, de la dotzena que se n'han escrit sobre el procés, Martí presenta en aquest «noves maneres d'encarar el debat polític», amb «pauses que permeten la reflexió», avançava que el llibre no genera grans titulars, ni té grans morbositats. Més aviat, definia, «propicia una cadena de reflexions» en un llibre que en bona part és autocrític i que Nadal va lloar perquè ho ha trobat a faltar en el sector contrari al procés, també de l'esquerra intel·lectual, de moderats que «mai van trobar propostes» i van aparcar la tercera via o en el periodisme espanyol.

Un llibre, destacava Puigverd, que «no dona cap xafarderia» i «no amaga la posició inicial». «Amb honestedat» explica l'evolució del procés des dels inicis, amb el paper de Mas fent el pas al sobiranisme per «eclipsar» algunes dificultats del govern, posava d'exemple. «Sense entrar en cap frivolitat», va afegir, entra «en la profunditat del problema que planteja» i que en essència és el «repartiment del poder a Espanya i Catalunya».

Per la seva part, Martí, sobiranista crític (admetia que li diuen de botifler per amunt) i que no ha nascut amb «l'estelada tatuada a la natja», és dels que creu que el procés podria acabar bé (algun dia) però només si s'aprèn dels errors i es «torna a la política».

Un llibre que vol donar un bany de realisme al lector amb una anàlisi (punts a favor i en contra) de com hem arribat fins aquí i presentar el que Martí anomena com una «pista d'aterratge» per als independentistes. «No vull que la meva gent hagi de caure en la depressió o frustració» i que entenguin que «el que han cregut segueix sent vàlid», va assegurar, però hi ha errors. El més gran, que «el procés va abandonar la política», que els polítics van desistir i ho van deixar en mans d'entitats.

A més, va reclamar un «armistici» entre l'actual PDeCAT i ERC: «Que es deixin d'agafar l'escrot sense amenaçar de traïdoria».

L'autor del llibre, doncs, destacava la importància de la gestió del «temps» i les «opcions», temps que requereix un procés com aquest i opcions per poder maniobrar, i comparava les dificultats amb un partit de futbol. «Som el Llevant al camp del Barça».