El 20 de març passat, en la penúltima reunió que la Comissió Territorial d´Urbanisme de la Generalitat va celebrar a Girona, l´ambiciós projecte industrial que la farmacèutica veterinària amb seu a Amer Laboratoris Hipra SA impulsa a Aiguaviva va superar un nou tràmit. El 9 de novembre de 2017, la comissió va acordar l´«aprovació definitiva» del pla parcial de Can Garrofa, on Hipra té previst instal·lar-se per fer créixer un negoci que l´any 2016 va reportar uns ingressos de 226 milions. Només hi va posar un però: que l´Ajuntament aportés una garantia «corresponent al 12% del valor de les obres d´urbanització» del sector, que fa uns anys havia impulsat la societat Probis Aiguaviva SL, en fallida. «En data 9 de febrer de 2018 -assenyala l´últim acord de la Comissió d´Urbanisme- l´Ajuntament d´Aiguaviva ha tramès la documentació acreditativa de la formalització de la garantia». Per tant, el projecte pactat entre l´empresa i el consistori el 26 de gener de 2017 va endavant. En aquella data veia la llum el conveni que, amb una vigència de quatre anys (fins al gener de 2021) i prorrogable 4 més, fixa els termes en què s'ha de desenvolupar el pla d'expansió d'Hipra.

Entre un torrent i l'autopista

Els terrenys del pla de Can Garrofa -que afecta també l´altre gegant industrial d´Aiguaviva, Bellsollà- tindran consideració de parcel·la única al tractar-se de la «creació d´un parc d´indústria gran (fins ara estaven dividits en setze finques)». Delimitats pel Torrent de Can Garrofa, l´autopista AP-7 i la carretera GI-533, que va de Girona a Santa Coloma de Farners, ocuparan 230.155 m2 (1.360 m2 més que en l´actualitat); el 49,95% d´aquesta extensió, segons la proposta que fa el consistori, passarà a ser d´«aprofitament privat» i el 50,05%, de «domini públic» (fins ara els percentatges eren 60% i 40% respectectivament). Així mateix, en l´acord de novembre, i al detectar-se una «errada en el càlcul», s´actualitza el sostre edificable, que passa de 114.397,50 m2 a 125.837 m2 (11.439,5 m2 més). D´altra banda, i «en coherència amb el desenvolupament industrial consolidat al llarg d´aquesta via», el projecte inclou «una reserva com a zona no edificable de 100 metres [d´ample] al costat sud de la infraestructura -a l´àmbit industrial- i de 70 metres al costat nord -a l´àmbit de l´equipament», assenyala l´acord de la Comissió d´Urbanisme.

«No hi ha hagut» al·legacions

Fins al moment «no hi ha hagut» al·legacions contra el projecte, que va aprovar inicialment el ple municipal l'11 de maig de 2015, que es va publicar al Butlletí Oficial de la Província el 10 de maig de 2017 i que va ser aprovar provisonalment pel consistori el 26 d'octubre de 2017, recorda Urbanisme. D'altra banda, l'informe sobre els «efectes ambientals» i el de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments són favorables, com també ho són els de l'Agència Catalana de l'Aigua -que no observa risc d'inundacions ni tampoc la necessitat d'incrementar les capacitats d'abastament i sanejament- i el de la Direcció General de Comunicacions electròniques. Ara bé: la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat adverteix que una «part de l'àmbit nord» afecta «directament» el jaciment arqueològic de Can Garrofa, de manera que «qualsevol intervenció que afecti el subsòl en aquests espais s'haurà de realitzar sota control arqueològic».

El vistiplau d'Aviació Civil

A tocar del cas urbà d'Aiguaviva -de fet una part de la instal·lació està a dins del terme municipal-, hi ha l'Aeroport de Girona-Costa Brava, declarat d'interès general, i això requereix, prèviament a iniciar la urbanització de Can Garrofa (Hipra ja ha comprat diverses parcel·les), l'autorització de la Direcció General d'Aviació Civil, que depèn del Ministeri de Foment. El 4 de juliol del 2017, aquest organisme va informar favorablement sobre el pla industrial però va demanar s'hi incorporés un «plànol normatiu de les servituds aeronàutiques». Igualment, la Direcció General de Transports de la Generalitat (2/10/2017) recorda s'haurà d'aportar un estudi de la «mobilitat generada». Finalment s'incorporen les recomanacions de qualitat ambiental que fa el Govern català.