A principis del mes d'abril ja ho havien anunciat i des del dia 26 del mateix mes s'havien estat realitzant aturades parcials cada dijous. El següent pas que han pres jutges i fiscals ha estat finalment anar a la vaga per tal de reclamar més inversió en l'administració, més recursos humans i materials, així com una major independència dels seus òrgans de govern.

La convocatòria s'havia dut a terme a partir de les set associacions de la judicatura, quatre de jutges i tres de fiscals. Segons les primeres dades proporcionades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un 62,6% de jutges i jutgesses, magistrats i magistrades havien comunicat la seva decisió de donar suport a l'aturada abans de dos quarts de dues del migdia d'ahir, una xifra que suposa la participació de 450 titulars dels 719 que s'havien de trobar en actiu durant tota la jornada en l'àmbit català.

En el cas de Girona, tal com va passar en molts altres llocs, la vaga es va seguir de manera considerablela vaga es va seguir de manera considerable i, de fet, durant el matí un grup de jutges i fiscals van sortir a les portes de l'edifici dels jutjats amb una pancarta amb el missatge «Per una justícia eficient i de qualitat», per tal de mostrar el seu desacord amb la situació actual. Tot i això, no es pot dir que la maquinària judicial s'aturés per complet, ja que també hi va haver treballadors que van optar per no adherir-se a la vaga i, per exemple, en el cas de l'Audiència Provincial, molts dels judicis no es van ni tan sols suspendre.

Paral·lelament, els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia de l'Estat espanyol van emetre un comunicat on es denuncia el que consideren una «situació insostenible» per part de la seva administració que té l'origen en «les carències greus que pateix crònicament». Els presidents van al·legar que «la seva posició institucional» no els permet sumar-se a les «mesures de pressió col·lectives» del seu àmbit professional.Les darreres vagues

Les últimes aturades de jutges i fiscals daten del 2013 i el 2009. En el primer dels casos es protestava contra les reformes que tenia previst impulsar Alberto Ruiz Gallardón, l'anterior ministre de Justícia. Entre aquestes destacaven sobretot la imposició de taxes judicials, la reforma del Codi Penal, del Consell General del Poder Judicial i del Registre Civil. A la vaga hi van participar els funcionaris però no s'hi van voler implicar les associacions més conservadores. El seguiment va ser del 33,84% en tot Catalunya, tenint en compte que la vaga no afectava els jutjats de guàrdia, les causes amb pres o les vistes civils d'urgència. Pel que fa al 2009 també es va fer una vaga de jutges i fiscals, amb unes reclamacions molt similars a les que fan actualment.