23 de maig de 2018
23.05.2018

Una brigada «rojigualda» profana la terra de Torra

Libera Gerona («Limpiamos Girona sin ánimo de lucro» és l'eslògan) organitza brigades nocturnes que es dediquen a retirar símbols independentistes dels carrers · L'última acció l'han protagonitzada a Santa Coloma, d'on és la família del president Quim Torra

25.05.2018 | 07:06

Acció, reacció: que l´independentisme promou la constitució dels Comitès de Defensa de la República (CDR), l´unionisme infanta els Grupos de Defensa y Resistencia (GDR); que l´activisme secessionista ho pinta tot de color groc, els espanyolistes organitzen batudes per arrencar llaços i pancartes. Bandera contra bandera. Pàtria contra pàtria. I embolica que fa fort: «Esta noche [la nit de dimarts a dimecres per al lector], en acción conjunta, #LiberaGerona [amb «e» d´Espanya], Brigada Sophie Scholl [que adopta, ves, el nom de la dirigent del grup antifeixista no violent operatiu en l´Alemanya nazi Rosa Blanca] y la Gamba Rojigualda [aquí els comentaris sobren] han retirado símbolos fascistas de Santa Coloma de Farners y Riudarenes. Ambos municipios estan de enhorabuena». És el tuit de @LiberaGerona que dona fe d´una nova acció de la guàrdia de nit unionista que des del febrer organitza batudes en pobles de la província per retirar la simbologia independentista ingent que ocupa places i carrers. L´última acció d´aquest grup ha profanat un dels nous llocs comuns de la «República Catalana»: Santa Coloma, la terra del president Quim Torra, i Riudarenes.

Youtube

Perquè en quedi constància, Libera Gerona acostuma a penjar un vídeo a la plataforma Youtube; en l´últim, un grup d´una dotzena d´encaputxats i emmascarats presumeix d´haver arrencat estelades del Centre Cultural Colomenc, pancartes a favor de la llibertat dels exconsellers i dels dos activistes independentistes –Jordi Sànchez i Jordi Cuixat– empresonats del balcó de l´Ajuntament i llaços grocs de façanes i fanals. Cada vídeo incorpora banda sonora: en aquest cas es tracta de la cançó Sobreviviendo, del grup de rock argentí La Beriso, que conté referències a la guerra de les Malvines (1982), que va acabar amb la duríssima derrota militar del país sud-americà a mans de l´exèrcit britànic [en aquella època governava el Regne Unit Margaret Thatcher, la «dama de ferro»]: «Tengo cierta memoria que me lastima / y no puedo olvidarme de lo de las Malvinas / cuánta tragedia sobre esta tierra / (...) sobreviviendo, sobreviviendo».


«Retardats mentals»

Davant d´aquest fets, «manifestem el nostre rebuig a les accions violentes realitzades la matinada del dia 22 de maig a Santa Coloma de Farners i Riudarenes, amb invasió d´edificis públics i destrossa de pancartes, llaços grocs i banderes estelades», diu l´Ajuntament de la capital de la Selva; i l´alcalde, Joan Martí, declara a l´agència ACN que denunciarà els fets a la policia per poder «exigir responsabilitats» un cop els autors siguin identificats. «Més que feixisme jo diria que [l´acció de Libera Gerona] és de retardats mentals [sic.]», sosté de la seva banda l´alcalde de Riudarenes, Jordi Gironès, molt més vehement, en declaracions a la mateixa agència de notícies. A diferència del batlle colomenc, Gironès, que creu que els «escamots» espanyolistes estan «subvencionats», no presentarà denúncia, amb l´argument que no vol perdre «el temps» amb «aquests personatges».

L´arrencada de simbologia independentista en aquests dos municipis es produïa dos dies després de l´enfrontament entre partidaris i detractors de la «República» a la platja de Llafranc: el motiu, la plantada de creus grogues a la sorra. Libera Gerona també ha actuat a Bescanó, Celrà, Bordils, Maçanet i Fornells de la Selva, Vidreres, Fornells i Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema