L'ICO i l'Idibgi testaran l'eficàcia de la immunoteràpia en limfomes

El limfoma no-Hodgkin és un càncer del teixit limfàtic -que es troba en els ganglis limfàtics, la melsa i altres òrgans del sistema immunitari- i cada any se'n detecten entre 450 i 1.050 nous casos als dos països que participen en el projecte, Espanya i França. Els tractaments actuals es basen en la combinació de quimioteràpia, que té una eficàcia variable i va acompanyada de freqüents recaigudes i d'efectes secundaris.

L'objectiu de l'estudi, doncs, és testar l'eficàcia per tractar-lo de la immunoteràpia, un tipus de fàrmac que intenta estimular la resposta de la immunitat del pacient envers les cèl·lules tumorals.

«El càncer hauria de ser una anomalia que l'organisme detecta com a estranya i ser erradicada pel sistema immunològic, però això no passa i la malaltia sempre troba vies per progressar. La immunoteràpia fa servir fàrmacs per estimular la resposta del sistema immunològic i que les defenses del pacient quedin reforçades i puguin atacar el tumor», explica el doctor David Gallardo, responsable del grup d'Hematologia de l'Idibgi i cap d'Hematologia Clínica de l'ICO Girona, que participarà en l'estudi.

«A l'ICO Girona fem servir immunoteràpia de forma habitual, s'aplica a diversos tipus de tumors i en diverses situacions. En el cas del càncer de pulmó, el seu ús és més o menys rutinari, però en altres no està tan clara la seva utilitat. En els càncers de la sang és una pràctica poc usada encara perquè no està ben definit quin tipus de càncer hematològic hi respon bé, d'aquí l'objectiu de la recerca», indica el doctor Gallardo.

«El que sí que sabem és que hi ha alguns tumors, com el limfoma, que normalment es tracta bé amb quimioteràpia convencional, però hi ha gent que no hi responen i la immunoteràpia pot ser una bona opció per aquestes persones», apunta.

«En el cas concret dels limfòmes sabem que hi ha una sèrie de pacients que responen bé a la immunoteràpia i d'altres que no tant, per això treballarem per definir el model mitjançant cultius de cèl·lules», explica.

A diferència dels cultius tradicionals, que fan créixer les cèl·lules en horitzontal, es treballarà amb una plataforma de cultiu en tres dimensions. «El model tradicional és bastant irreal, perquè a l'organisme el tumor forma una estructura tridimensional. L'objectiu és fer més real el model per veure millor la resposta als fàrmacs», explica, i assenyala que aquest sistema de treball els permetrà treballar també amb les cèl·lules que envolten el tumor, per observar les interaccions que es produiran.

Els tres centres implicats -l'ICO Girona, l'hospital Clínic de Barcelona i l'hospital de Tolosa- aportaran mostres de pacients per a l'estudi. «Els tres centres participants tenim una capacitat de reclutar casos nous molt similar que ens permetrà tenir un bon repositori de cèl·lules per treballar», explica l'hematòleg gironí, que recorda que les mostres dels pacients provenen del romanent que queda després de fer les biòpsies per al diagnòstic de la malaltia.

«En el cas de Girona, hi participem tant pel que fa a centre de recerca com clínic. A més d'aportar les mostres de pacients que puguin entrar en els criteris de l'estudi, segurament el processament d'aquestes mostres també es farà directament aquí», explica.

Nous compostos

Un equip multidisciplinari integrat també per l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (Idibaps), el Centre de Recherches en Cancérologie de Toulouse (CRCT) i dues empreses del sector farmacèutic (Palo Biofarma) i tecnològic (IMACTIV-3D) treballarà en el projecte per exposar les cèl·lules a diversos tipus de fàrmacs, alguns dels quals ja s'apliquen a la pràctica clínica habitual i d'altres de nou disseny, per veure com responen, mitjançant l'expressió dels gens i amb microscòpia d'alta resolució.

«La gràcia del projecte és que no només hi participin hospitals i centres de recerca, sinó també una empresa que està desenvolupament noves molècules, i això ens permetrà testar-les», explica el metge.