El síndic de greuges, Rafael Ribó, va reclamar ahir a les administracions un «canvi de mentalitat» en els projectes amb incidència ambiental i urbanística, ja que segons el seu parer el creixement de la construcció, amb l'aprovació de les institucions, ha generat «conflictivitat ambiental i territorial». Ribó insta les administracions públiques a prioritzar l'interès social dels projectes urbanístics per damunt del propi desenvolupament urbanístic i a garantir l'equitat territorial per a les grans infraestructures.

Així, citant jurisprudència dels països ambientalment més avançats, creu que primer cal justificar la necessitat d'un projecte abans d'aprovar-lo i no al revés, com passa ara, que primer es proposa el projecte i després es busca la justificació per tirar-lo endavant, segons va dir Ribó en l'informe L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, que va lliurar al Parlament.

Segons Ribó, la crisi econòmica va paralitzar alguns grans projectes amb impacte ambiental, encara que l'«incipient sortida de la crisi» no ha significat «un canvi de paradigma o de mentalitat, ja que les administracions han continuat aprovant projectes amb incidència ambiental i urbanística».

Malgrat que el síndic reconeix no saber «cap a on es reconduirà la situació» després de la crisi, preveu que «la tendència urbanitzadora continuarà a l'alça». Per això, Ribó assenyala algunes recomanacions per «resoldre i evitar els conflictes ambientals i territorials», que inclouen «tenir present que el territori és un bé comú que ha de ser objecte de protecció per a generacions futures».

«Seria un gran pas cap endavant si entrem en la concepció que abans de qualsevol projecte d'intervenció del territori, és necessària una justificació de l'interès social que té», destaca Ribó, que ha rebutja «el desenvolupisme a ultrança i les explicacions a posteriori».

A parer del síndic, la majoria dels conflictes es resoldrien si s'afrontessin des del concepte d'equitat, en un sentit ampli. Per una banda, amb l'equitat procedimental, amb una millora de la transparència, l'accés a la informació, la intervenció en la presa de decisions i el consens territorial molts dels focus de conflictivitat es resoldrien. I, per l'altra, incorporant el concepte d'equitat geogràfica, per aconseguir una distribució equitativa dels béns i els impactes ambientals.

Una altra eina que cal promoure per evitar i resoldre els conflictes territorials i ambientals és la mediació. En aquest sentit, proposa la creació d'un gabinet de mediació ambiental de Catalunya que sigui responsable de fer un seguiment dels conflictes ambientals i vetlli per resoldre'ls.

Entre d'altres recomanacions hi ha la «reivindicació de l'alternativa zero, és a dir, la no intervenció», l'aprovació d'una nova llei de territori, que Ribó urgeix el nou Govern a tramitar, i que les administracions públiques «tinguin en compte les opinions de la ciutadania, especialment de les persones afectades».

Segons el síndic, la crisi «va significar un fre als anhels de desenvolupament territorial», però després dels «capítols més durs» ha tornat a constatar que «la temàtica territorial és la segona» que atenen des de la Sindicatura de Greuges, per darrere dels conflictes socials.

Assenyala que «la manca de resposta» per part de l'Adminsitració pública, ja sigui en l'àmbit municipal a català, ha comportat aquesta conflictivitat.

Per això, Ribó exposa en el seu informe els diferents conflictes territorials i ambientals, que tenen a veure amb els instruments de planificació, la falta de control efectiu de la contaminació, els dèficits en la gestió de l'entorn natural o la planificació energètica.

El POUM de Pals o la MAT

El síndic posa com a exemple d'aquests conflictes les «plataformes ciutadanes de protesta davant les agressions» de plans directors com els de Barcelona World o els de l'aeròdrom de la Cerdanya, que posen sobre la taula «la necessitat que l'ordenació supramunicipal es faci d'acord amb les demandes ciutadanes».

També posa com a exemple el POUM de Pals, que va motivar 447 queixes que alertaven de les afectacions ambientals que es produirien si s'aprovés el text que prevea la construcció de 2.479 habitatges nous. «Malauradament el cas del POUM de Pals només és un exemple de l'increment dels projectes urbanitzadors a la Costa Brava» i cita el port de Tossa, el xalet del Golfet o els apartaments a cala s'Alguer, que denoten que «malgrat haver superat el període del boom de la construcció, la tendència urbanitzadora no s'atura».

El síndic també enumera a l'informe diversos conflis. Els conflictes generats per la manca de control efectiu de la contaminació són el tercer assumpte tractat pel síndic, amb exemples com la contaminació de les aigües per purins o la contaminació atmosfèrica.

Els conflictes generats per la planificació energètica són el quart bloc de qüestions tractades. La fragmentació de les competències de la planificació energètica entre l'estat i la Generalitat, la divergència d'interessos polítics a diferents nivells, el poc consens territorial i les conseqüències ambientals de la generació elèctrica ha acabat comportant bastant conflictes ambientals no resolts. La línia de molt alta tensió (MAT) o el gasoducte MidCat són casos clars de projectes que han generat conflicte i protestes dels ciutadans afectats.

De la MAT recorda que ha no ha estat lliure de controvèrsia i conflictivitat territorial i assenyala que «lluny de ser un projecte d'interès general i de construcció prioritària per qüestions de planificació energètica nacional, es desplega com un projecte molt a llarg termini que, en tot cas, respondria a interessos que van més enllà de l'àmbit nacional i que tard o d'hora acaben obviant els interessos i les reivindicacions locals».