«Amb el nou Trueta hi ha bona voluntat de tothom, però és hora de concretar i no decebre»

No hi ha hagut cap alternativa que reeixís, però jo vull pensar que els col·legiats gironins ens han volgut fer confiança quatre anys més. Quatre anys és relativament poc per un càrrec com aquest i vull creure que han pensat que era bo que continuéssim.

Quin balanç fa del primer mandat?

Crec que hem fet molt bona feina, perquè hem complert tots els compromisos marcats fa quatre anys. Hem fet més de 20 posicionaments públics sobre temes sanitaris, hem enfortit relacions amb la Universitat de Girona, hem fet una enquesta a tots els col·legiats per obtenir dades sociodemogràfiques i saber com treballaven els metges gironins; vam enquestar els metges que treballen a la privada i vam elaborar un rànquing de mútues... Hem fet tasques per tenir una millor sanitat pública, per reduir la precarietat laboral juntament amb altres col·legis i això ha possibilitat la convocatòria de moltes places.

Hi ha hagut algun punt fosc?

Sempre n'hi ha. Vam tenir un inici excessivament mediàtic per la problemàtica amb l'exgerent i amb la corredoria d'assegurances, perquè la nostra intenció era canviar el model i això va provocar aquestes tensions. Va ser un començament dur, perquè veníem amb ganes de fer un altre tipus de coses. No es pot canviar, perquè no va dependre de nosaltres, però tan de bo no hagués passat, tot i que això va fer que prenguéssim decisions de les quals no ens penedim.

Quins projectes vol continuar en aquests propers anys?

Volem seguir treballant per un sistema sanitari públic de qualitat, públic i privat, i això implica que cal millorar les condicions laborals dels metges, a nivell organitzatiu, salarial, de benestar dels professionals, per atreure els que necessitem. Com a sanitat catalana entrarem en una crisi en aquest aspecte, perquè falten professionals, i cal millorar les condicions per situar-les a l'alçada del seu compromís. Si la qualitat assistencial en la crisi no s'ha ressentit, ha estat gràcies a la feina que fan. També cal seguir donant suport al desenvolupament mèdic, instaurar l'acreditació de les competències professionals, potenciar les beques MIR, tenir un col·legi més útil i transparent, posant en valor la seva història i ara estem digitalitzant el fons documental, que és un procés llarg...

Alguna cosa més?

A nivell més prosaic, el que volem és construir un auditori a la tercera planta de l'edifici, per tenir un auditori propi, i ja ens hem posat a treballar-hi, i volem introduir una app del COMG, per tenir una comunicació més bidireccional.

Li ha tocat un mandat convuls políticament. Com ha afectat l'article 155 la sanitat?

Ha endarrerit molts temes. Ha burocratitzat molts aspectes, ha portat més temps d'espera i ha dilatat l'arribada de diners que fan falta per a la recerca.

Què ha suposat no tenir un interlocutor a la conselleria?

Els interlocutors han de poder oferir i tenir marge de maniobra per gestionar fons i aspectes legals, quan no hi ha això, hi ha poc a parlar.

Des de fa uns dies hi ha nova consellera de Salut, Alba Vergés. Hi ha tingut algun contacte?

La coneixia de vista de la comissió de Salut, però encara no ens coneixem. Aviat farem els primers contactes, ara està nomenant els directors generals... crec que farà bona feina, perquè coneix tot aquest món, segur que ràpidament es posarà al dia dels problemes de la sanitat catalana.

I amb els de la gironina?

Esperem que ens escolti, que segur que sí. A més de les demandes organitzatives, de cara als nous temps que vénen a Girona ens fa falta un gran centre hospitalari, i s'hi han de posar sí o sí. Es va prometre fa deu anys i fa tot aquest temps que esperem, s'han posat alguns pegats i hi ha bona voluntat per part de tothom, però és hora de concretar i no decebre, perquè Girona mereix tenir un centre hospitalari de primer nivell. Això no ens ho poden negar, necessitem atreure talent i tenir un pou de coneixement i assistència de primeríssim nivell, i això ho necessita la universitat, els investigadors i la població.

El conseller Comín ja va deixar clar que «no tenia pressa» per definir el Trueta perquè no hi ha diners per fer-lo. Espera algun canvi?

Els diners segueixen sense ser-hi, per això a vegades entrar a discutir alguns temes és una feina una mica estèril. Tan de bo hi hagués pressupost i una aposta clara i decidida per, en els pròxims anys, introduir diners cada any per començar a parlar de quin hospital necessitem i on el fem... Ha de ser un hospital del futur, per a l'any 2030 o 40. Els hospitals duren 60 o 70 anys, però és clar, s'hi han de posar diners i fer reformes importants.

No hi ha diners, però el debat de la ubicació segueix viu. Salt és la prioritat del Col·legi?

Afortunadament, el Col·legi no és qui ho ha de decidir, sempre són opinions personals. El Col·legi no és ningú per posicionar-se, parla des d'un punt de vista tècnic i assistencial, sobre quines són les necessitats de Girona i de tota la demarcació. Tenir un gran centre és important, que faci sinergies amb el Santa Caterina, perquè totes les especialitats que hi ha al Trueta estan també a Salt i són els especialistes els qui van d'un lloc a l'altre.

Què vol dir?

L'any 2005, quan es va parlar d'un nou Trueta tothom va dir «el fem allà mateix». Però des de llavors han passat coses molt importants: els paradigmes econòmics i sanitaris han canviat completament, tenim en marxa el Santa Caterina, hi ha hagut una gran crisi i els pressupostos s'han reduït. Per tant, hem de ser curosos i buscar totes les sinergies possibles a l'hora de construir centres sanitaris. Tenim professionals en condicions molt millorables i hem de posar cada euro al lloc adequat, aprofitant tot el que tenim. I això, pensem que és posant-lo al costat de l'altre hospital, per tenir sinergies, per nosaltres no té sentit posar-lo a 2 quilòmetres de l'altre si n'hem de fer un de nou. Jo crec això i el Col·legi no ha de decidir el lloc, però pensem que des del punt de vista assistencial, de la docència potent i de la recerca, això passa per concentrar-ho tot i dissenyar l'hospital del futur, que no serà com els d'ara.

Com serà el centre del futur?

Més obert a la primària, a més activitat ambulatòria, a tenir serveis territorials que funcionaran per a tota la demarcació i aniran a Figueres, Olot... el servei d'Endocrinologia del Trueta, que és territorial, és una fórmula d'èxit i el model s'ha d'estendre a altres especialitats. Tenir plantilles potents i amb massa crítica als dos centres ens donarà la capacitat de poder-ho fer fàcilment i estalviarà recursos per a altres objectius.

Tot això li ha explicat a l'alcaldessa de Girona?

D'alguna manera sí, però sense el pressupost és divagar una mica de com ho faria cadascú.

L'Ajuntament de Girona va encarregar un informe per justificar l'emplaçament a Domeny i apunta que posar-lo a Salt només faria créixer l'activitat de proximitat, no la complexa.

No hi estic d'acord, era un estudi que només contemplava que el Trueta anés a Domeny, i l'hospital era més petit que l'actual... No tot són el número de llits, però m'estranya que siguin menys que el d'ara, que ja està molt atapeït i que té previst fer nous quiròfans perquè no dona a l'abast i quan els tinguem fets potser tindrà problemes de llits. No, necessitem fer-ho bé. A Santa Caterina hi ha 5.000 m2 sense utilitzar i cal pensar en clau de tota la província, de donar servei a l'àrea, que són 800.000 habitants, i a tots els comarcals.

Parlava d'una de les inversions clau en el vell Trueta a curt termini, l'ampliació del bloc quirúrgic. Permetrà aguantar una dècada més?

Si hem d'aguantar una dècada més, es farà, però no hauria de passar tant de temps. És un projecte important, perquè estem funcionant amb els mateixos quiròfans que l'any 90 i les coses han canviat molt. Són quiròfans dissenyats al 82 i l'aparellatge ha canviat de dalt a baix, s'hi han hagut de posar ordinadors, pantalles gegants... ara farem aquests cinc quiròfans perquè la situació és que o es fa això o no podem més, a no ser que es fes el nou Trueta demà mateix, però sabem que això va lent. L'ampliació ara ja està molt encaminada i ens donarà temps per dissenyar un nou hospital.

Parlant ja del col·lectiu mèdic, quines són les demandes més urgents?

Hem d'actuar en tres o quatre camps alhora: canvis organitzatius dels equips de professionals sanitaris, basats en l'autogestió. La feminització de la professió, que és molt benvinguda, comporta aquests canvis. Un altre són les millores salarials, no podem seguir tenint metges tan mal pagats i tanta precarietat. També els serveis territorials, l'administració ha de posar les bases per atendre bé les necessitats dels hospitals comarcals. I després, necessitem formar més residents, lluitar perquè Girona tingui el número de residents que li pertoca, perquè ara la ràtio per habitant és baixa, com a tot Catalunya.

Això ajudaria a pal·liar el dèficit de professionals actual?

Ajudaria d'aquí a uns anys, però si volem resoldre la manca que ja tenim ara, necessitem fer una reflexió important, de crisi, per buscar mesures a curt, mig i llarg termini. A curt termini, són aquestes millores que comentàvem, tant dels equips com de totes les àrees. Ens faltaran metges de família i algunes especialitats ja ens estan faltant ara, ja ho tenim al cim. És una situació crítica.

Alguns hospitals, com el d'Olot, fa temps que alerten que tenen problemes per trobar metges.

N'hi ha d'altres, també. No a totes les especialitats, en algunes determinades i no sempre, però si tens un equip de sis ginecòlegs i ten falten sis, t'has quedat sense el 30% de la plantilla, i això tensiona molt els altres companys. És un caldo de cultiu de males condicions laborals, perquè els companys han d'absorbir més feina, i això passa de fa temps. La sobrecàrrega de treball no és bona. Cal posar-hi diners i imaginació, veure com ens organitzem. Altres professionals també han de fer el seu pas endavant, de forma coordinada i ben dirigida, decidir què fa tothom, i això han de ser equips autoorganitzats, no venir de dalt.