adurni Brunet Pi va viure entre el 1886 i el 1958. Nascut a Vallirana es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja, a Barcelona i al cap i casal va iniciar-se en els seus oficis: escultor, modelista, dibuixant d'altars, dissenyador de sales de cinema, marbrista, director d'obres, escenògraf, decorador de cases i botigues, dissenyador de mobles i d'elements de forja i fotògraf.

La seva targeta exposava que era constructor de cels. Sens dubte, es referia a les decoracions celestials de les esglésies i d'algunes cases i botigues.

Amb aquesta targeta, va arribar a l'Olot el 1913 i s'hi va quedar fins al final de la vida. Des del 19 de maig fins al 19 d'agost d'enguany. El museu de la Garrotxa li té dedicada una exposició a la Sala Oberta. La mostra està comissariada per David Santa Eulària.

Santa Eulària ha muntat l'exposició sobre la base d'un estudi important de la vida i obra de l'home que construïa cels i amb el material que Jordi Brunet Forasté, fill de Sadurní, va donar a la ciutat d'Olot. Es tracta de 3.800 imatges i 1.220 dibuixos que mostren el procés de creació de bona part del fons ambiental que ha decorat bona part de la vida dels garrotxins. El fons ha servit per articular un projecte d'investigació, del qual es deriven dues exposicions, un llibre, i una pàgina web.

Segons David Santa Eulària, l'investigador autor del recordatori, Sadurni Brunet va arribar a Olot en plena efervescència constructiva Modernista. Era l'època de la construcció de l'Eixample Malagrida. Una de les primeres feines va ser la reforma de la botiga del pintor i decorador Carles Badia.

Era un local petit ubicat als baixos de la casa Pujador, protegida com a bé cultural d'interès local, Santa Eulària exposa que es tractava d'un aparador que mostrava les feines que feia el llavors jove pintor Carles Badia.

Per aquest motiu, Brunet hi va desplegar les seves habilitats en forma de columnes, capitells, motllures i garlandes ornamentals. Al sostre, hi va pintar un palau amb una tècnica que fa la il·lusió que el fons es projecta més enllà.

En els anys que van venir, va col·laborar amb els arquitectes que escampaven el Modernisme per Olot: Rafel Masó, Alfred Paluzie o Joan Roca Pinet.

Sadurní Brunet va utilitzar la fotografia per registrar de manera continuada els molts encàrrecs que tenia: reformes de cases, dissenys d'establiments comercials, treballs en marbre o decoracions d'esglésies. També va aprofitar la càmera per documentar escenes de carrer, moments familiars i paisatges. Gràcies al vessant de fotògraf, el seu fill ha pogut donar 3.800 imatges al Servei d'Imatges de l'Arxiu de la Garrotxa.

Passada l'època del Modernisme a Olot, la qual va coincidir amb un temps de bonança econòmica propiciada per la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial, Sadurní Bonet va tenir menys encàrrecs.

A partir del 1923, es va dedicar a les làpides i els monuments funeraris i tambéva fer moltes plaques de carrer. A cada canvi de règim polític havien de canviar els noms i li encarregaven noves plaques amb les denominacions necessàries pel moment.

Durant aquesta època, va participar en la decoració de la casa Farigola i la casa Pagès i en la construcció d'un quiosc de begudes al camp de la Unió Esportiva Olot.

En aquell temps, una de les obres de més compromís per al Bisbat de Girona era l'església de Santa Maria del Collell, iniciada en temps del bisbe Francesc Mas (1914-1920) evolucionava sobre la base de donacions. Per tirar endavant el projecte de l'arquitecte, Josep Renom, feia falta un professional que culminés la cobertura de la volta amb buits adornats, la construcció dels altars i els elements decoratius de l'interior.

Llavors Brunet estava en plenitud professional i comptava amb l'ajut dels seus dos fills i va acceptar una feina que li va durar fins a la guerra. L'església de Santa Maria del Collell no quedaria acabada fins després de la guerra.

Amb el conflicte, els seus fills van entrar dins de l'exèrcit de la República i ell es va quedar. Va fer una làpida per un membre de les Brigades Internacionals. Com que el soldat que el visitava al taller cada dia per veure com anava la làpida li portava un tros de pa, ell l'allargava.

La guerra es va acabar i els seus fills van anar a parar a un camp de concentració per a soldats republicans. Encara, l'aiguat del 40 li va inundar la casa i li va provocar desperfectes al taller.

Després de l'aiguat li van tornar els fills i la feina. La destrucció sistemàtica d'esglésies de l'inici de la guerra li va deixar molts de sostres celestials fumats pels focs bèl·lics que s'havien de refer.

Va anar a viure a Garriguella per a canvi de la vida reparar els altars de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Noves. Des de Garriguella va treballar a Vilajuïga, Pedret i Marzà, Rabós, Espolla, Vilamaniscle, Llançà i Colera.

Després de treballar per l'Alt Empordà, el 1944 va tornar a Olot, on va refer les decoracions de les esglésies de Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca, les Planes d'Hostoles, Montagut... A més, feia viatges Sant Mori, Flaçà, Vilademuls o Camallera. Santaeulària calcula que va recuperar la lluentor d'uns 30 edificis religiosos. Treballava de pressa i sense els models a escala dels inicis, però sí que feia el seguiment fotogràfic.

Recuperar esglésies per al culte li va permetre sobreviure i encara tenir la possibilitat de reformar el Mas Quintà (Maçanet de Cabrenys-1943), la casa Martí Batlle (Jafre-1945), o decorar el cinema de Verges (1948).

A mesura que es feia gran els seus fills van agafar protagonisme i el fill petit, Jordi Brunet, va dissenyar projectes per a l'altar de Sant Isidre de l'església de Sant Esteve d'Olot o l'altar de la casa Aubert. Jordi Brunet va aprofitar els coneixements i la pràctica i es va traslladar a Madrid, on va ser un reputat maquetista.

El constructor de cels, Sadurní Brunet, va morir el 1958 i el seu fill gran Sadurní va continuar el negoci. Això no obstant, va morir el 1960 i el taller va quedar tancat i hauria quedat en l'oblit.