L'abella europea, domèstica o mel·lífera és al centre de gravetat dels ecosistemes naturals i dels agrosistemes: d'ella, de la seva funció pol·linitzadora, depenen infinitat d'espècies vegetals, així com les varietats conreades que sustenten l'alimentació humana i del bestiar.

No és, per descomptat, l'únic insecte pol·linitzador, però sí el més eficaç. Els pèls que cobreixen el seu cos capten els grans de pol·len i els transfereixen d'unes flors a unes altres. I un sol rusc pot fertilitzar milions de flors en un sol dia. Aquest crucial servei ecosistèmic es troba amenaçat: les abelles disminueixen a gran velocitat a tot el món. Per aquest motiu, des de l'any passat, tal data el 20 de maig, se celebra el Dia Mundial de les Abelles, per ressaltar la seva importància com a pedra angular de la vida al planeta i també per cridar l'atenció sobre la crisi que pateixen les seves poblacions i buscar-hi solucions.

El brunzit de l'abella és el so que mou els engranatges d'una natura equilibrada i pròspera, es podria dir en una versió lliure del títol del poema La mà que bressola el bressol és la mà que governa el món, que el nord-americà William Ross Wallace va escriure el 1865 com art d'encantament a les mares (i que el 1992 va donar títol a un cèlebre i celebrat thriller dirigit per Curtis Hanson).

El Dia Mundial declarat per l'ONU, a iniciativa d'Eslovènia (la data és la del naixement d'Anton Jansa, un apicultor eslovè del segle XVIII, pioner en la modernització tècnica d'aquesta activitat), subratlla la «necessitat urgent d'abordar el problema de la disminució de la diversitat de pol·linitzadors en el món i els riscos que això implica per a la sostenibilitat de l'agricultura, els mitjans de vida de l'ésser humà i el subministrament d'aliments», reconeixent referent a això «la contribució i el paper fonamental que exerceixen les abelles», i que s'amplia als seus serveis ecosistèmics, que repercuteixen en «la salut de l'ecosistema, en preservar l'estat de la diversitat biològica, la diversitat genètica i de les espècies».

L'ONU també assenyala les causes d'aquest declivi, principalment d'origen antropogènic: «els canvis en l'ús de la terra, l'agricultura intensiva, l'ús de plaguicides, la contaminació, les plagues, les malalties i el canvi climàtic, que amenacen el seu hàbitat, la seva salut i el seu desenvolupament».

La majoria d'aquests factors són els mateixos que estan darrere de la crisi global dels insectes i de les aus insectívores vinculats als mitjans agrícoles a Europa.

Un problema al qual les abelles en sumen altres de propis, com la varroasi (una malaltia transmesa per un àcar que parasita les seves larves i pupes, i que pot exterminar un rusc sencer) i, en els últims anys, la vespa asiàtica, un ferotge depredador d'eixams que s'ha expandit a gran velocitat.

El brunzit de l'abella s'apaga. És el preludi de la primavera silenciosa que va escriure i descriure Rachel Carson; l'avantsala de la Sisena Gran Extinció.