Des de fa prop de 15 anys l'accés de les persones sordes al món jurídic és més senzill gràcies a la Federació de Persones Sordes de Catalunya, que treballa colze a colze amb el Departament de Justícia de la Generalitat per poder donar les mateixes possibilitats també a aquest col·lectiu.
En un inici, eren els mateixos usuaris els qui havien de pagar el seu propi intèrpret per haver de realitzar les gestions jurídiques. Sovint optaven per portar un familiar, però aquest no sempre tenia la competència adequada en la llengua de signes.
«No eren només judicis, sinó també qüestions jurídiques que s'havien de gestionar i que moltes persones sordes es trobaven amb dificultats per accedir a la informació, per exemple acomiadaments o problemes amb les institucions públiques. Tots aquests usuaris venien a la nostra entitat per veure com podien resoldre-ho», relata la coordinadora del Servei d'Intèrprets de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, Marina Martínez Touza.
Arran de reivindicacions i reunions posteriors es va provar que hi havia una necessitat al col·lectiu i va néixer un acord amb Justícia que avui dia continua encara vigent. Durant el darrer any 2017 es van realitzar 137 serveis a tot Catalunya, 8 dels quals es van fer a les comarques gironines. La majoria de casos es concentren a la província de Barcelona en un servei destinat específicament «a persones sordes usuàries de la llengua de signes».
En moltes ocasions, des de la Federació sostenen que els agradaria disposar d'un intèrpret especialitat en el camp jurídic, «el que passa és que no existeix aquest perfil», explica la Marina Martínez. «Un intèrpret està especialitzat en tot i en res. És un pont de comunicació que es limita a traslladar una informació d'una llengua a una altra. La llengua de signes no té tota la terminologia jurídica de la que disposa la llengua oral i a vegades és complicat perquè aquesta informació pot estar en risc», afegeix.
Un progrés molt lent
Preguntada per la situació actual d'aquest col·lectiu, Martínez lamenta que tot avanci de manera tan lenta. «Sempre diem que tenim una discapacitat invisible. No podem veure una persona sorda fins que no hi ha un problema de comunicació. Poca gent coneix el nostre món i, sincerament, crec que des de diferents àmbits, com el sanitari o l'educatiu, tapen molt aquesta discapacitat», explica.
Per a la coordinadora d'intèrprets de la Federació, «no es dona l'estatus que li pertoca a la llengua de signes». Segons la seva visió personal, es podria normalitzar la situació en la societat sense cap tipus de problema, però tot i la voluntat per part de molts col·lectius això no es fa. «Ja no és un xoc cultural i la gent és molt més oberta de ment que podia ser fa 40 o 50 anys. No és un tema social, és un tema d'interessos», creu Martínez.
