La sala polivalent de La Mercè es va omplir ahir -sobretot d'estudiants universitaris, en gran part- per escoltar el testimoni de joves migrants de Girona que lluiten dia a dia per adaptar-se a una nova vida i a una nova societat que, segons relaten, els «estigmatitza constantment». La taula rodona en la qual van participar estava organitzada pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona i tenia com a objectiu visibilitzar i denunciar la situació de vulneració de drets en què viuen.
El debat estava moderat per l'antropòleg i professor de Pedagogia de la UdG Carles Serra i també hi van participar dos periodistes de l'agència gironina Talaia per presentar un tastet d'un documental amb el qual van guanyar el premi Carles Rahola a millor projecte de comunicació periodística. 18+1 n'és el títol i explica què succeeix l'endemà d'assolir la majoria d'edat per part de molts joves que emigren sols amb la voluntat de sobreviure lluny dels seus països d'origen i que es troben a centres d'acollida catalans. La resposta no es veurà reflectida a les grans pantalles del cinema sinó a la plataforma Youtube, a través d'un documental fraccionat en deu capítols que es podrà visualitzar a partir del gener. «Volem que tots els joves que es troben en la mateixa situació de vulnerabilitat se sentin identificats amb els protagonistes del projecte i, a través d'internet, és la millor via per tal que arribi a tothom», explicava Sara Montesinos, una de les creadores del projecte.
En el debat també hi va participar l'investigador de la Universitat de Girona i formador de joves migrats sols, Mostafà Shaimi, qui es va mostrar molt contundent i crític amb l'administració pública, la justícia i, fins i tot, el tercer sector. «El racisme acaba sent una eina de govern i això xoca amb la idea romàntica de la democràcia», afirmava Shaimi mentre feia una crida a la societat a no caure en el parany de «categoritzar negativament» els joves. L'investigador també va referir-se als tres detinguts que continuen empresonats arrel de les protestes contra la sentència del Suprem. «El Govern ha utilitzat els joves migrants per justificar les actuacions policials, el conseller es va delatar quan va dir que els més violents eren de fora», afirmava Shaimi.
Quatre testimonis
Finalment, els últims -i més esperats- torns de paraula van ser per a l'Ayoub, l'Osama, en Driss i l'Amina, quatre joves d'entre 18 i 20 anys que van arribar a Catalunya per mitjà de vies inhumanes per aconseguir una vida millor. El resultat? Tots quatre admeten que res és el que esperaven, ni les oportunitats de feina promeses ni la qualitat de vida desitjada. No només això, sinó que el somni d'adolescència s'ha vist truncat per, sobretot, una societat que els jutja per l'aparença, autoritats policials que els escorcolla i acusa «constantment i injustament» i feines denegades «per culpa dels prejudicis».
