La passada setmana vàrem explicar breument la història de l´hospital de Figueres que el passat dia 29 de novembre va complir cinquanta anys de la posada en funcionament de l´actual edifici que és el tercer de la seva història i que dintre de set anys complirà el seu setè centenari de la seva fundació, tal com detallàvem. Avui explicarem alguns dels llegats més importants que ha rebut al llarg de la seva existència.
L´inici d´aquest hospital cal buscar-lo l´any 1313 quan va beneficiar-se dels donatius que li anaren fent alguns persones que volien col·laborar en aquella tasca humanitària i, a la vegada, per fer mèrits per «guanyar-se la Vida Eterna». Encara que el seu nom fundacional era el d´Hospital de Caritat, en alguns moments apareix com Hospital de Pobres de Crist, Sant Hospital de Caritat, Sant Hospital de la vila de Figueres, Asil de Desvalguts i Casa de Pietat i Caritat, ja que tots els noms confirmaven la seva vertadera activitat que durant segles va ser la d´atendre, especialment, els malalts sense mitjans econòmics. No fou fins a l´any 1984 quan va canviar el seu nom inicial en haver aprovat la Generalitat de Catalunya, dos anys abans, la Llei sobre fundacions privades i a la qual l´hospital de Figueres hagué d´ajustar les seves ordenances. Així va passar a dir-se Hospital de Figueres. Centre Hospitalari de l´Alt Empordà, encara que sense perdre la seva funció filantròpica, i actualment l´edifici es la Fundació Hospital de Figueres i que està degudament ampliat.
L´any 1313 està plenament documentada la donació privada que va donar lloc a la fundació de l´Hospital de Caritat de Figueres. Fou el matrimoni Bernat Jaume i Jacinta Jacobí i al servei del qual s´hi van lliurar per tota la vida «per amor de Déu i la salut de les seves ànimes, viure-hi castament i religiosament». Aleshores l´edifici estava a l´inici del carrer de La Jonquera on va romandre fins a inicis del segle XVII, quan estava en molt mal estat de conservació.
D´aquests temps i posteriors hi ha un bon nombre de donacions privades, tant en finques com en delmes o cànons, algunes inclusiu eren a pobles de la comarca. S´esmenten Vilajuïga, Carbonils, Garriguella, Molló, Sant Pere Pescador, Vilaür, Sant Llorenç de la Muga, entre altres. Dels donatius de finques de Figueres destaquen:
Després del llegat del matrimoni Bernat Jaume Jacinta Jacobí, el següent més important va ser el 1585 quan el mercader figuerenc Francesc Romera va signar un testament pel qual instituïa hereus universals seus a l´Hospital de Caritat de Figueres i a la Pia Almoina o Almoina Comuna del Pa Cuit, que era un repartiment diari de pa als pobres vingut de fora els dies de la Quaresma i Pentecosta. A part d´altres béns materials va deixar a l´hospital el domini directe dels edificis que formaven la illa de cases des de la muralla o Rambla fins als avui carrers de Besalú, Magre, Sant Pere i pujada del Castell, una de les zones actualment més cèntriques de la població.
Entrats en el segle disset hi ha també la molt important donació la senyora Úrsula de Roca, amb el consentiment del seu espòs, el donzell Pere Joan Roca, ambdós de Figueres, que fou d´un camp d´una superfície d´una vessana de terra que estava als afores de la població, en el camí ral de Girona, avui carrer Nou i plaça del Dr. Ernest Vila i que, posteriorment es va ampliar en tot el que és l´actual plaça de Catalunya. Era l´any 1608. El donatiu del terreny anava acompanyat del compromís de construir un edifici per hospital de caritat, que fou inaugurat aquell mateix any i el qual va perdurar fins al 1938, en què amb motiu de la Guerra Civil fou comissat pel govern per a hospital de guerra i destruït en un dels bombardeigs de l´aviació nacional que va sofrir la població.
En aquell mateix any del 1608 hi ha el benefici que va deixar Joan Moy, pagès de Bàscara, de tots els béns que tenia en aquell poble i el 1717 el d´un pastor dit Francesc Barris per destinar-lo a la construcció de la monumental escala de pedra que donava entrada a l´edifici des del carrer Nou.
El 1851 hi ha la cessió d´un servei que fou important per l´activitat normal de l´establiment. Fou el matrimoni Xavier Francesc de Parramon i Dolors de Fontcoberta que van donar una ploma d´aigua, que eren dos mil litres diaris, que proveïa d´una mina que tenien a la carretera d´Olot i que portava directament l´aigua a casa seva que vivien al mateix carrer Nou, davant de l´edifici de l´hospital. Aquest subministrament va ser molt important per als serveis de l´establiment, especialment per als rentadors de roba.
Un particular paga la calefacció
El 1927 hi havia necessitat de millorar els serveis del centre hospitalari que s´havien anat ampliat. Així consta que Antoni Miàs va sufragar la instal·lació de la calefacció, els germans Joan i Josep Salleres una nova sala d´operacions i Joaquima Traver les sales generals de medicina. Però una herència molt oportuna i que va tenir una major repercussió en època moderna va ser l´herència d´Albert Camps i Armet. Residia a Barcelona però era natural de Sant Llorenç de la Muga. Va fer testament deixant el llegat al seu germà Carles, que era enginyer de la Maquinista Terrestre de Barcelona, amb la condició que podria disposar de les seves finques i censos si tenia un fill arribat a la pubertat, puix del contrari les seves propietats passarien a mans de diferents hospitals benèfics de la província, segons la seva ubicació. Carles va morir solter, sense tenir fills, el 1939. Però l´hospital de Figueres no en va tenir coneixement d´aquells beneficis que foren explotats pels nebots d´en Carles que van gaudir dels seus fruits, fins que el 1949 la junta de l´hospital en va tenir ple constància i va reclamar les propietats testamentades. Eren un nombre considerable de finques a Sant Llorenç de la Muga, Albanyà i Darnius, la majoria boscos de pins, alzines i castanyers, però també dos masos despoblats, una mina de coure abandonada, dues hortes, la font de Palau i la casa pairal de Sant Llorenç de la Muga.
Un cop reclamada i obtinguda la propietat de la finca va resultar ser d´una gran importància per a l´hospital ja que es va poder procedir a una tala i subhasta de pins de les finques forestals amb els diners de la qual es va procedir a l´equipament del nou edifici de l´hospital de Figueres, tot just construït per darrere la zona del Parc Bosc Municipal i el qual en mancava per falta de diners per comprar-los. Fou inaugurat el 1957.
Finalment, el 1967 hi hagué un altre i important llegat. Fou el de la senyora Dolors Pagès i Flaquer que era propietària de diverses finques urbanes a Figueres, als carrers de Peralada i Tapis i una gran horta al carrer del Rec Arnau, dita precisament Horta Pagès, avui zona urbana de tota la plaça Joan Tutau. Cal aclarir que l´Ajuntament de Figueres, de forma totalment equivocada, la denomina horta de l´hospital quan mai ha estat horta d´aquest hospital, ja que poc després de traspassada l´herència aquella finca va ser comprada per la Generalitat de Catalunya que la va urbanitzar i edificar. L´horta que històricament i legalment era nomenada de l´hospital estava darrere del seu l´edifici del carrer Nou i ocupava tot el que avui es plaça de Catalunya.
Les propietats heretades per l´hospital en el transcurs del temps s´han anat venent i han servit per millorar els seus serveis. Abans hi havia una norma que calia demanar permís oficial al Ministeri de Governació per la seva venda i s´havia de fer en subhasta pública, adjudicant-se al major postor, però últimament es va permetre la venda directa.
*Cronista de Figueres
