He escoltat, en més d´una ocasió en converses de bars, que les persones per ser pares haurien de passar un examen psicotècnic. Doncs aquesta proposta, que no comparteixo, si que l´aplicaria en el fascinant món de la política i, en especial, en el de la municipal.

M´explico: revisant, Només per sobre, les llistes que es presenten als diferents municipis de la comarca, no puc més que sorprendre´m de la qualitat de la majoria dels seus candidats. No hi ha escoles? Doncs nosaltres en farem quatre, o vuit, o 12, tant és. El tema és vendre la moto i que el públic s´ho cregui, segons explica més d´una formació política.

Què passa quan el públic ja no s´ho creu? «Houston, tenim un problema», que dirien els americans. Doncs aquest problema està situat a la societat. Dóna la pèssima impressió que ni els propis polítics es creuen els discursos i les promeses que fan, i aquesta és una dinàmica perillosa.

Què obliga a una persona a dedicar-se a la política? L´estima a les seves idees, a un projecte, a un programa? o potser a un partit? Em dóna la impressió que a la Selva la majoria de grups independents no responen a cap d´aquestes expectatives, començant per Santa Coloma, seguint per Blanes i acabant per Tossa. Busquen la destrucció, el final d´un procés o d´un programa. Una opció també respectable, ara cal cuidar sempre les formes.

Només em queda, des d´aquesta columna, demanar-vos un favor, que potser és més un esforç. Dediqueu-vos cinc minuts i aquest diumenge després del vermut amb les olivetes, i si cal un Martini blanc amb un dit de vodka, arribeu-vos a l´escola que toqui i dipositeu el vostre vot. La democràcia sense els ciutadans no val res.