Fa sis anys Dissabte 26 de maig de 2007 a la tarda. Avui no és ben bé un dia de reflexió ni un dia de descans. El matí he estat a Bescanó i d´aquí a una estona seré a la festa de final de curs de les nenes. Avui fa sis anys que ens vam casar. Una llambregada al passat em reconforta, amb tots els bons i mals moments, i m´impulsa cap al futur. Un futur que sempre és ple d´oportunitats que ens esperen i que només hem de saber trobar. Pascal Quiqnard ja ho va deixar escrit en una de les novel·les més belles: «Tots els matins del món són un camí sense retorn. Aprofitem-los». Avui hi ha eleccions municipals i es prefigurarà un camí sense retorn per a la vuitena legislatura municipal des de la recuperació de la democràcia. La millor manera de respectar-nos a nosaltres mateixos és participar, anar a votar. Perquè en democràcia, com en tantes coses de la vida, l´espai buit no existeix i l´espai buit de l´abstencionista l´ocupa el vot i l´opció política d´altri. Aquest diumenge anem a votar. Les recents eleccions franceses ens demostren que una baixa participació i la desafacció cap a la política no és el nostre fatal destí sinó un estat de coses que només podem canviar amb el nostre vot i amb la nostra reacció democràtica davant tanta desorientació, davant tanta invisibilitat de la institució de la Generalitat de Catalunya, davant aquest nord perdut de la política catalana que, alhora, no deixa d´estar esquitxada pel pobre paper del moment actual de la dialèctica política espanyola. Cap mal dura cent anys. I en política molts menys.

La bona gent Modestament però amb entrega i afecte cap als nostres candidats municipals, aquests dies de campanya i precampanya he fet actes electorals en cinquanta-sis municipis de les comarques gironines, que és una demarcació amb 221 municipis. No hi ha res millor per parar l´orella i escoltar el batec del país, els neguits, les ànsies i les esperances que recórrer quants més replecs del país millor. No tot és mercadotècnia ni impactes mediàtics -la informació periodística en campanya electoral entra en al rutina, la previsibilitat i quasi la saturació- en una campanya electoral. I menys en una campanya municipal. Fa un temps, parlant amb en Miquel Roca de Convergència i del nostre futur em deia: «Hi haurà futur i sang nova sempre que en tots els municipis del país hi hagi gent, molt bona gent, disposada a donar la cara en les llistes de les eleccions municipals». Un cop més he trobat motius per a l´optimisme i la fortalesa de la nostra opció en aquest periple per pobles i ciutats.

Olot, Girona Ahir a la nit vaig acabar ballant a Sils, després de fer l´últim parlament, a quarts d´onze, donant suport a la candidatura d´en Xico Anoro que recull el testimoni de l´estimat Quimet Rovira. Abans havia estat a la plaça Catalunya d´Anglès fent costat a en Pere Figuereda que vaig conèixer com un home clau en la normalització lingüística de la justícia i que ara és un excel·lent candidat que recull el testimoni de l´alcaldessa, Judit Guirado, que està cridada a un futur de treball pel bé col·lectiu més enllà dels límits del municipi. I dijous vaig acabar el dia a Sant Coloma de Farners, al costat de l´alcalde Antoni Solà a qui desitjo el millor perquè els fets l´avalen com un gran alcalde i l'únic que ha mantingut una capçalera de comarca per a Convergència i Unió en els moments difícils. Tot això, però, anirà a millor en aquestes eleccions municipals. Abans havia estat a Olot en l´acte central d´en Josep Maria Corominas. En Mia ha fet una excel·lent campanya, ha mostrat alternativa davant l´esgotament del socialisme olotí i ha aplegat un gran equip. En Mia, amic, és un home perseverant i que sap fer colzes per arribar fins al fons dels temes. Dijous també va ser el dia de l´acte central de la candidatura d´en Carles Puigdemont, el nostre candidat a l´alcaldia de Girona. En Carles, un altre amic, ha mostrat a la societat gironina el que alguns ja coneixíem de fa temps: persona amb poderoses i innovadores idees pròpies que pot aportar com aire fresc a la Girona inercial d´un socialisme esllanguit. Convé la concentració de vot en la seva candidatura, que és la del canvi i l´alternativa, que és la que té molt més futur que no el llarg passat dels hereus de la Girona socialista i nadalista que un dia va fer un bon servei per allà els anys vuitanta. Són 28 anys sense alternança: aigües estancades per a una ciutat fantàstica.

Tots els replecs Totes les comarques: des de la sardinada a Tamariu amb la Carme Bonal fins a l´acte intens, llarg i entranyable, molt humà, a Ogassa, amb l´alcalde Xavier Aulinas i amb l´exalcalde Tubert, de can Tal·lara, a primera fila, que volia organitzar un debat entre candidats! D´Ogassa en vaig tornar amb uns embotits insuperables. Aquell dia, a mitja tarda, vaig passar per Tortellà a fer costat a la candidatura de l´Adela Solà i la gran empenta del número dos, en Joan Reixach, en Campana, i a dir que en política no s´hi val tot, ni la desqualificació ni la crispació. Tant de bo que diumenge sigui possible respirar amb més llibertat a Tortellà. Però fer campanya a vegades té epílegs no previstos: a Palau-saverdera no només vaig cloure el míting d´en Narcís Dausedas sinó que vaig ballar country, em van cantar havaneres i vaig acabar fent un segon míting espontani en anglès per a la important comunitat de votants d´altres Estats de la Unió Europea. A Portbou vam anar a saludar a l´alcalde sortint, en Manuel Flores, i amb l´Amor Heras vam anar fins al barri de la Muntanya a fer costat al nostre candidat i a demanar el vot del jovent. I així podria anar continuant amb en Joan Silvestre, un gran candidat per tornar a ser alcalde de Pals (divendres 18, una molt bona fideuà i un bon clima), en Moisès Corominas que el vaig trobar animat i amb bones opcions, a Camós on recuperarem l´alcaldia i a Cornellà del Terri on, amb més llistes que mai, la nostra candidatura presenta unes bones propostes mediambientals. Em deixaria tants noms fent una llista més completa que prefereixo deixar-la incompleta. Recordant que en Santi Vila no ha fet més que pencar i treballar per tenir el millor resultat -altres han reculat- i que en Carles Pàramo està dedicat en cos i ànima a Roses. El company d´hemicicle i amic Josep Maria Guinart ha fet un «vaitot» per completar una excel·lent trajectòria municipal. I a Banyoles en Miquel Noguer farà un gran resultat.... No cal avançar conclusions. Els resultats els tindrem en hores.

Els joves I un últim apunt: en aquests cinquanta-sis municipis que he trepitjat he trobat joves en les llistes de CiU com no veia des de fa molt temps. Aquest és un gran motiu per l´esperança. Que diferent de fa quatre anys quan alguns ens llegien la cartilla de la puresa de la defensa de la nació catalana! El resultat: el president Montilla. L´estratègia: fer pusil·lànime el Partit Socialista. L´estratègia del PSC: ofegar ERC. Un dels dos prendrà mal en la seva estratègia. Tindrem indicis en qüestió d´hores. 26 de maig de fa sis anys... què fèiem a aquesta hora?