El proper dijous es compleix un any de la mort de la gran poetessa figuerenca Montserrat Vayreda i Trullol, descendent d´una important nissaga que ja s´esmenta en el 1667 quan un Joan Vayreda va comprar el Mas Reixach, que era una casa pairal a la comarca de la Garrotxa, i de la qual, en plena Renaixença, van destacar tres membres en l´art, la ciència i la literatura.
Montserrat era la filla petita de Joaquim Vayreda i Oliva, de Can Noguer de Segueró, al poble de Beuda, i de Josepa Trullol, de Cabanelles. Era un matrimoni que va tenir onze fills, dels quals tres nenes van morir de petites i altres tres de més grans. Ell havia estat administrador de finques de la família Massanet de Vilafant, posteriorment fundà un sindicat agrícola a Lladó i en el 1927 venir a viure a Figueres ja que havia guanyat unes oposicions del Servei Agrícola de Girona.
Montserrat va néixer a Lladó el 28 d´agost de l´any 1924. Tenia tres anys quan la família va venir a Figueres i van domiciliar-se al carrer de la Muralla i després al de la Barceloneta. Ella va anar al col·legi de les Escolàpies. L´any 1938, amb els primers bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil, la família es traslladà al poble d´Avinyonet de Puigventós i després a Besalú. Acabada aquesta guerra el seu pare va prendre possessió de l´herència d´un seu oncle, que havia mort sense successió, de Can Noguer de Segueró i tota la família va tornar a Lladó.
Torna a Figueres
El 1942 van tornar a Figueres a una casa de la Pujada del Castell. Aleshores Montserrat va cursar estudis universitaris a Barcelona i a l´estiu estiuejava a la casa pairal de Segueró. L´any 1955 va morir el seu pare i l´any següent la seva mare i ella es va quedar sola, ja que tots els seus germans estaven casats.
Fou aleshores quan es va començar a conèixer la seva obra literària la qual, en el transcurs del temps i a causa dels seus grans mèrits, seria reconeguda per tot arreu.
El 1986 l´Ajuntament de Figueres la va nomenar filla adoptiva i l´any 2004 li va concedir la Fulla de Plata de Figueres. També altres estaments li atorgaren distingides concessions: el 1965 fou nomenada Mestra en Gay Saber en els Jocs Florals de Perpinyà, en el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, l´any 2003 el premi Sirena del Consell Comarcal de l´Alt Empordà i l´any 2005 la Diputació la distinció al Mèrit Cultural de la Facultat de Lletres i Ciències de la Universitat de Girona. També el Casino Menestral Figuerenc li va lliurar la medalla i el poble de Lladó va posar el seu nom a l´escola.
Amb motiu d´aquest primer aniversari del seu traspàs volem recordar la seva personalitat com la poetessa mes destacada que ha tingut la població en la seva història poètica, que va començar en els anys 50 quan va fer el recorregut per tots els pobles de l´Empordà per ressenyar-los.
El gran escriptor figuerenc Carles Fages de Climent la va qualificar de «cariàtida de la poesia empordanesa». Ara, en el 2007, els originals de tota aquesta obra es van lliurar a la biblioteca Carles Fages de Climent juntament amb uns 500 llibres de la seva biblioteca particular.
La personalitat biogràfica de Montserrat Vayreda la hem recollit d´una entrevista que li vaig fer en el mes d´abril del 1986 i que fou publicada en un setmanari local. Ella deia que a casa seva hi havia una gran terrassa i que al carrer hi havia gent molt coneguda. Que anava a jugar a Can Lloveres i Can Jordà, dues cases senyorials del barri i que la seva germana Mariona li cantava cançonetes per fer-la adormir. Als sis anys va anar al col·legi de les Escolàpies. Quan es va produir el primer bombardeig a Figueres de la Guerra Civil, el 20 de gener de 1938, ella estava al llit amb angines. La seva mare la va embolicar amb una manta i la portà a la planta baixa. Aleshores la família decidí marxar i anaren a la finca dita «la Torre», a Avinyonet. Ella va agafar tots els patufets i les revistes de pàgines viscudes omplint dues maletes que s´emportà caminant a peu. Després anaren a Besalú i finalment a Lladó. Aquí, a la casa familiar, tenia una habitació amb quadres i llibres, on llegia fins a mitja nit a la llum d´una espelma i a on va escriure els seus primers versos.
Col·labora en dos setmanaris
De retorn a Figueres va col·laborar en els dos setmanaris que es publicaven i en el 1954 va escriure diversos poemes en vers dits Poesia femenina espanyola viviente. Havia entrat plenament a la poesia i va tenir contacte amb pintors i poetes que passaven per la botiga d´antiguitats que tenia al carrer dels Enginyers. Ella recordava a Fages de Climent, Maurici, Sibecas, Garrido i Felip Vilà.
L´any 1955 va publicar el llibre titulat Entre els temps i la eternitat, al qual van seguir una gran quantitat d´obres en vers i en prosa: Ofrena de Nadal, Un color per cada amic, Les quatre estacions, Els pobles de l´Alt Empordà, Biografia de Joan Sibecas, Biografia de Joaquim Veyrada, Amb el sol a la mà, Afirmo l´Esperança, Els pobles de l´Empordà, il·lustrat pel pintor Lluís Roura, L´Empordà màgic, un Àudio visual sobre l´Alt Empordà i L´Alt Empordà, passat i present dels seus pobles, també amb il·lustracions d´en Roura. El seu últim llibre fou una monografia de la seva germana M. dels Àngels Vayreda.
De Montserrat Vayreda hi ha un llibre especial que considerem no ha estat comentat com es mereix. Es tracta del titulat Figueres que es una edició bibliòfila publicada en fascicles en el 1980 i que està il·lustrat pels artistes Ansón, Capalleras, Casanovas, Maria Crehuet, Ministral, Pijoan, Roura, Taberné, Alícia Viñas, Vives i Maria del Carme Rovira.
Un llibre sobre Figueres
El llibre es una àmplia exposició de la població de Figueres. Diu que és una ciutat amb atractiu, que causa una impressió favorable al que la veu per primera vegada. «Es oberta, clara, i està situada en una cruïlla de camins que la fa receptora de gent vinguda d´arreu i, a la vegada, extravertida, comunicativa, cordial». Exposa que te carrers amples, rectilinis, transitats a tota hora, amb botigues, grans places, una rambla «glossada per poetes i escriptors», els cafès, els hotels, els bancs i les societats.
En el seu inici descriu algunes de les etimologies sobre el seu nom medieval formulades per diversos investigadors, quanl´any 802 apareix el primer nom de Villa Ficerias.
En explicar els vials i les cases inclou comentaris de diversos figuerencs, alguns dels quals tenen posat el seu nom al carrer: la poetessa Maria Àngels Vayreda, l´escriptor Pere Teixidor, l´historiador Rafael Torrent, el polític Josep Puig Pujades, el poeta Narcís Fages de Romà, l´inventor del submarí Narcís Monturiol, el músic Albert Cotó, el benestant Joaquim Noguer i Oliva, l´artista pintor Joan Felip Vilà, el també artista Marià Baig, el pintor Salvador Dalí, el poeta Jaume Maurici, el professor Joan Subias, l´escultor Llorenç els germans Xirau, catedràtics i polítics, entre altes personalitats locals. Es tota una gran obra històrica.
*Cronista Oficial de
Figueres
