El secretari d´Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, es va mostrar favorable a la participació política dels immigrants, que estaria relacionada amb l´extensió del dret a vot. Va titllar d´«anomalia» el fet que el dret a vot, adherit a la condició de ciutadania, no s´obtingui fins als 10 anys de residència. Amorós ho va dir en la jornada inaugural del tercer Congrès de la Immigració a Catalunya que, sota el lema «Anem per feina», se celebra fins avui. L´alcaldessa d´aquest municipi, Iolanda Pineda, va fer una al·locució a propòsit d´un estudi d´Eina sobre les característiques del mercat de treball participat per la immigració local, en què va subratllar una taxa d´atur no elevada, alhora els llocs de treball pecaven de trets de «precarietat». L´economia submergida i la temporalitat són exemples. Alhora, Iolanda Pineda va raonar que l´estructura productiva de Salt -petita i mitjana empresa- limita en part les condicions laborals. L´alcaldessa va dir que tenir ara feina no significa, en tots els casos, la integració.

El secretari general de la UGT de les comarques de Girona, Camil Ros, va començar la intervenció destacant que l´educació és una variable bàsica de l´estat del benestar. Va relacionar el «treball de qualitat» amb la integració de la persona abans de defensar la «forta precarietat laboral» que hi ha en el col·lectiu immigrant. Una responsabilitat de millora que no només ha de ser abordada des del sindicalisme, segons va dir Ros. Va alertar d´una bipolarització del mercat de treball, depenent de si la persona immigrada té permís de treball. El secretari general de la UGT a Girona va comentar que persones d´origen immigrant ara estan ocupant llocs de responsabilitat a les empreses. Camil Ros també està d´acord amb el dret a vot dels immigrants. Va expressar que és una «vergonya» que això no sigui així. També que la immigració és una «necessitat» i no un «problema». En absència de la consellera d´Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el director general del departament, el banyolí Jordi Rustullet, va argumentar que, en el mercat laboral, és necessari modificar la percepció que la població autòctona és superior a la nouvinguda. I que l´arribada de la immigració és la causa de les deficiències de l´estat del benestar. Entre altres idees, Rustullet va advocar per la disminució de les irregularitats, i de la contractació en origen. La presidenta de l´Associació d´Ajuda Mútua d´Immigrants a Catalunya (AMIC), Raquel Gil, va subratllar, entre d´altres cosas, que la immigració ha de ser assumida com a un fenomen positiu amb motiu que aporta beneficis pel territori d´acollida. En els parlaments inicials, també va intervenir el secretari d´Immigració de la UGT de Catalunya, Abdelkader Aslimani, que també va instar a la millora de les condicions laborals pel col·lectiu a partir de l´organització.

Treball femení

Oriol Amorós també va explicitar un altre dels fenòmens que es manifesta a redós del conjunt del fet migratori: el treball femení. El secretari d´Immigració de la Generalitat va demanar ajudar al fet que les dones treballin manifestant tres factors: igualtat entre home i dona; la disminució en petició d´ajudes socials perquè una unitat familiar ingressarà més diners per l´economia domèstica; i l´increment de la convivència. També va dir que una dona amb ingressos econòmics significa que no depèn de l´home amb qui cohabita. Tanmateix, Amorós va comentar que la legislació actual és un fre en haver-hi, per exemple, limitacions del permís de treball en el reagrupament familiar. El representant de la Generalitat també va citar els joves que arriben via reagrupament que poden desenvolupar un discurs negatiu cap a la societat d´acollida per raó d´edat, absència d´oportunitats en el mercat laborals, i altres factors.

Ponència

El responsable de Protecció Social i Migracions de l´Organització Internacional del Treball (OIT), Luc Demaret, va oferir la conferència inaugural. Entre altres premises, va argumentar, des d´una visió supranacional, que la immigració irregular està relacionada amb polítiques restrictives a fi de poder «seleccionar» el perfil. I que les accions per a la immigració s´han d´abordar més enllà de cada estat. El ponent creu que, als països d´origen, la marxa perjudica l´educació i la sanitat.