JOAN GUBERT MACIAS*
L'actual Unió Europea arrenca formalment l'any 1957 amb la signatura del Tractat de Roma. Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia, França i l'ex-República Federal Alemanya foren els països fundadors de l'anomenada Comunitat Econòmica Europea (CEE). Cal assenyalar que amb anterioritat ja s'havien arribat a acords amb els tractats de la Comunitat del Carbó i l'Acer i altres projectes referents a l'energia atòmica. L'objectiu del Tractat de Roma fou avançar cap a una unió duanera que permetés el lliure comerç de mercaderies eliminant aranzels i barreres administratives dins l'espai de la CEE. En el fons un dels reptes principals fou el de crear un espai i assegurar-se un mercat de més de tres-cents milions de consumidors.
AL LLARG DE LA DÈCADA dels setanta s'incorporen a la CEE, el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. L'Estat espanyol formula la seva petició formal d'ingrés l'any 1979. Brussel·les reacciona ràpidament i exigeix una sèrie de mesures importants respecte a la disminució de la capacitat productiva en diversos segments de la indústria, cosa que va suposar la supressió de 2,2 milions de llocs de treball entre els anys 1976 i 1985. Es va arribar a una tassa d'aturats superior al 22% (3 milions de treballadors i treballadores).
L'Estat espanyol entra dins el projecte europeu l'any 1986. La balança comercial se'n ressent (exportacions menys importacions) i passa del 3,6% de dèficit al 7,2% l'any 1989.
L'any 1992 es firma el Tractat de Maastricht i l'any 1993 entra en vigor el mercat únic. El seu objectiu és l'eliminació de totes els enrenous administratius interns a la circulació de mercaderies, juntament amb l'ampliació sense cap mena de restricció de la lliure circulació de serveis, capitals i persones.
Amb la signatura, l'any 1997, del Tractat d'Amsterdam i l'any 2000 amb la cimera de Lisboa, es donà pas a la moneda única que entrà en vigor el gener de 2002.
Des d'un punt de vista objectiu, ens adonem de forma immediata de la repercussió pràcticament econòmica que ha tingut al llarg de la seva història la Unió Europea. Malauradament sempre han tingut més pes tots els efectes econòmics a curt i llarg termini, que els problemes i les solucions derivades de la comunitat de persones i ciutadans que vivim en els països de la Unió. Sense voler menysprear tot el que significa, el pes primordial que ha mogut tot l'entrellat, d'ençà l'any 1957, ha estat purament econòmic i empresarial. I les persones?, on són les persones?. Fins quin punt només ens volen com a simples consumidors?
Per a Portbou la història ja es va decidir a la Roma de Fellini dels anys cinquanta. Aquesta petita i acollidora població predestinada a patir-ne les conseqüències, no va treballar -al principi ni sense poder-s'ho imaginar i després sense eines efectives al seu abast-, per a la protecció dels seus habitants i la seva economia d'estat. I ara, quan la Unió eixampla els seus objectius i vol estar comunicada amb trens d'alta velocitat i estacions fantasmes, també cau en la ironia de deixar de costat aquesta petita ciutat que en el seu moment va participar de ple, amb el treball de les seves persones, en els beneficis de la balança comercial.
Evidentment no podem saber cap a quina via es dirigeix el futur. No podem ni imaginar-nos els possibles canvis, de la forma tan ràpida com tot es transforma, més enllà d'un centenar d'anys. Però sí que podem establir de forma seriosa, parlant amb tots els sectors implicats, unes bases per tal de poder optar a l'oportunitat de tenir un futur més enllà de l'alta velocitat. En aquest sentit, cal defensar i demanar més oportunitats per a la línia de baixa velocitat. El tren per la costa és una infraestructura que funciona i que cal potenciar en tots els sentits: des del punt de vista logístic de mercaderies, des del punt de vista de les persones i la seva qualitat de vida i equilibri territorial i des del punt de vista turístic aprofitant tota la seva potencialitat.
Des d'aquest consistori i amb una clara vocació europea, volem aconseguir i assegurar una nova visió de veure les coses i de construir la futura Europa des dels petits espais i els petits projectes. I sobre tot ho volem reclamar amb reflexió i sense pressa. Cal per a Portbou i tota la línia de baixa velocitat de Girona a Perpinyà, un enfocament més humà que permeti un equilibri conseqüent entre les persones i l'economia i que es fixi com a objectiu el raonament bàsic de fer els projectes tenint en compte les persones i no dirigir sense escrúpols les persones cap els projectes.
*Primer tinent d'alcalde de Portbou i regidor de Comunicacions Viàries i ?Ferrocarril
IMPRIMIR PÀGINA »
