Entre tots, ho farem tot

CARLOS ARBÓ* La Penya Xino Xano, caminant a poc a poc, ha celebrat recentment els seus 29 anys. Va néixer com un grup d'esplai amb ànsies d'organitzar excursions pels voltants de Lloret i gaudir de la contemplació del paisatge de mar i muntanya. Entre les seves activitats anuals cal esmentar la Marxa a les Ermites, l'anada a Sant Pere del Bosc, la tirada de l'Art, la celebració de l'Aplec dels Perdons i la Marxa a les Platges que, habitualment, acaben amb un àpat per recuperar forces i professar un alegre companyonatge.
El col·lectiu és atípic al món de l'associacionisme. No disposa d'estatuts i no compta amb afiliats ni càrrecs elegits. Els seus portaveus ho són en qualitat de membres i a títol particular. El seu règim és assembleari amb la participació de tothom que s'hi vulgui apropar per treballar desinteressadament. El seu lema és "entre tots ho farem tot". El seu funcionament respon a una mena de desorganització organitzada i d'una organització desorganitzada, que no és el mateix. Es proposen accions i si agraden, s'endeguen. Segons corre pel poble, temps ençà el rector de la vila va qualificar-la com un tipus d'anarquisme perfecte.
Està clar que era una exageració. Però, potser sí que hi ha tants caps tants barrets a l'hora d'opinar. I també tenen trets dels Minyons Escoltes en la preservació del medi ambient, els indrets històrics i les arrelades tradicions. Ara bé, el moviment escolta es decanta per propagar l'educació en la fe catòlica i ha estat beneït pel papa Benet XVI. El Xino Xano no, encara que a l'agermanament amb Bolzena va rebre de les autoritats encomiastes felicitacions per un esplèndid cremat, gest que podria arribar a oïdes del summe pontífex i... qui sap.
De totes maneres són òbvies les diferències entre l'escoltisme i la Penya. Si un es basa en una estructura jerarquitzada, l'altre té el voluntarisme com un deix característic. Tot i que entre els seus components hi ha gent amb creences, ni es fa professió de fe ni apostolat. Els laics estan còmodes enmig dels practicants. Per últim, el caràcter juvenil dels escoltes es contraposa amb l'edat, que no perdona, d'una bona part dels integrants de l'entitat. Alguns, amb uns quants anys a l'esquena, són persones granades, que no ganàpies. És a dir, no actuen com criatures si bé conserven quelcom de Peter Pan, el noi que no volia créixer, orgullós i valent, capaç de plantar cara a les dolenteries del pirata Ganxut i la gelosia de la fada Cascavell en el seu periple pel país de Mai-Més.

LA PENYA XINO XANO ÉS APRECIADA i gaudeix d'indubtable influència social. Per això mateix, sovint ha de sortejar el perill d'esdevenir un instrument d'interessos partidistes. Cada vegada que s'arramba als poders fàctics es produeix un estripall a la seva indumentària de joiosa independència. A la IV Nit del Turisme Lloretenc i tercera edició dels Premis Llorer, atorgats als qui treballen per a millorar l'oferta turística, se'ls va lliurar el guardó del sector d'oci. S'ha d'esclarir que és l'oci diürn i no el nocturn representat pels bars i discoteques. Els visitants que s'apunten a les caminades, per allò del turisme esportiu o que gaudeixen de les botifarrades, sardinades i arrosades, per allò de vila gastronòmica, segur que són benvinguts, però no cal reconvertir-la en una mena d'estendard pel turisme de qualitat.
Al meu parer, hauria de fugir, com gat escaldat de l'aigua calenta, del cofoisme de les lloances institucionals. Tampoc se li escau, sense qüestionar l'opció individual dels seus membres, adherir-se com a organització al manifest de l'Obreria de Santa Cristina en el contenciós sobre el PEIN de Pinya de Rosa. Si s'endinsa per aquests camins és possible que perdi bous i esquelles en el pelegrinatge. De vell antuvi, el seu repte immediat consisteix en el relleu generacional que garanteixi el pluralisme i l'obertura de mires. La gent jove, que ja ha mostrat la predisposició a implicar-se, ha de tirar del carro. Endavant, doncs, i per molts anys.


*Economista i escriptor
carlosarboblanch@gmail.com