«He rebut zero pressions del Tripartit»

ACN El periodista Jordi Basté assegura que ha rebut «zero pressions del Tripartit». «Clar que et truquen a vegades», però truquen «des de tots els sectors polítics», matisa. «Però no passa res, és divertit», afirma. Basté és un professional que s'ho passa 'molt bé davant el micròfon' i que subratlla que la batalla d'audiències que lliura amb Manel Fuentes 'és un joc de nens' comparada amb la que va viure fent les nits contra 'El Larguero' i 'Supergarcía'. 'És igual que ara torni a guanyar Catalunya Ràdio', perquè la gran vencedora serà 'la ràdio en català', i serà mèrit de les dues emissores. 'I això no ens ho treu ningú'.

Un periodista d'esports se sent estrany en la informació general?

Jo no. Però hi ha molta gent plena de prejudicis, que veu els esports com l'extraradi del periodisme. Un error, els grans comunicadors de la ràdio provenen del periodisme esportiu. És el cas de Carles Francino, Antoni Bassas, Xavi Bosch o Andreu Buenafuente. Venir del periodisme d'esports dóna un plus.

Quin és aquest plus?

Un periodista d'esports de ràdio ha de reflectir emocions. Ha de ser els ulls de molta gent que no veu un partit de futbol o de bàsquet. A més, els partits no tenen guió, ha de saber improvisar. Catalunya pateix un dèficit de comunicadors, millor ens aniria si desviéssim la mirada cap al periodisme esportiu radiofònic.

Però la realitat no és un partit de futbol...

El risc que corres quan vens de les retransmissions esportives és que, a vegades, et pot costar trobar el to adequat per parlar de l'actualitat. Un excés de vehemència pot fer una narració una mica frívola.

Hi ha dèficit comunicadors?

A les universitats de comunicació hi falta pràctica, i és bàsica. No aprens a comunicar llegint llibres de comunicació, aprens practicant. Les facultats haurien de potenciar els comunicadors que hi ha entre els seus estudiants. Ara fabriquen meravellosos estudiants però pèssims comunicadors.

Tu no vas acabar la carrera de periodisme...

M'hagués agradat acabar-la. Jo vaig començar fent ràdio amb deu anys. Amb 17 anys em van fitxar per treballar a Catalunya Ràdio, i vaig viure el seu naixement. La meva carrera universitària la vaig fer treballant. El servei militar va interrompre el meu pas per la facultat i ja no vaig tornar-hi.

Et consideres un líder d'opinió?

Ni pensar-ho, no. Dono la meva opinió, i moltes vegades pot estar equivocada, i a vegades, canvia. Qualsevol persona que es posa al meu costat, o parla amb mi per telèfon, és algú que en sap molt més del tema del qual parlem. I, per tant, em toca donar un pas enrere. No sóc un líder d'opinió.

Seguireu líders amb el nou EGM?

No ho sé. Hem estat líders aquests vuit mesos amb recursos molt limitats, gràcies a l'esforç d'uns treballadors 'fastigosament' joves. Això no ens ho treu ningú. És un miracle. Perquè aquesta casa és molt petita.

Un miracle que es veu beneficiat per l'adéu d'Antoni Bassas?

Un miracle que es deu al fet que un grup que es diu Godó aposta per la ràdio privada en català, i que aprofita unes ensopegades de Catalunya Ràdio i es reconstrueix gràcies a les rampoines que deixa anar Catalunya Ràdio.

Neus Bonet és una 'ensopegada' de Catalunya Ràdio?

Hi ha molts errors en les decisions que va prendre Catalunya Ràdio. Ho va ser canviar en Bassas per la Bonet? Els resultats és el que diuen. Sovint, però, s'ha estat molt injust amb ella i se la fa culpable de les audiències de Catalunya Ràdio. No és cert. Les seves audiències feia temps que baixaven. La corba de RAC1, en canvi, sempre ha estat ascendent, quan Albert Om i Xavi Bosch conduïen 'El món a RAC1' sempre anaven a més en cada nou EGM. La tendència ja era aquesta, que el procés s'ha accelerat a causa de les ensopegades de Catalunya Ràdio, és evident.

Manel Fuentes tornarà el liderat a Catalunya Ràdio?

Tinc un gran respecte per Manel Fuentes, i per Catalunya Ràdio, on he treballat 22 anys. Conec aquella casa, tenen moltes unitats mòbils, un repetidor a cada cantonada. En Fuentes és una alternativa que és provable que els funcioni. Però que ningú vulgui veure en els resultats de l'EGM que uns són fantàstics i els altres un desastre. L'èxit és el de la ràdio en català. Les dues emissores hem situat la ràdio en català a la 'pole position'. Per a mi el més important és que la llengua no és un problema a Catalunya, que hi ha molta gent catalanoparlant, i castellanoparlant, que escolta ràdio en català.

El periodisme d'investigació ha mort en mans de les filtracions?

Hi ha moltes filtracions. Cal reivindicar el periodisme d'investigació, m'agrada i crec que tots els mitjans intenten fer-lo. Però costa molt destinar persones a investigar a causa de la immediatesa. La investigació és un guisat, tires les patates, la carn, el caldo, que tot faci xup-xup. La immediatesa és el peix fresc que va directament a la planxa.

Ens obsessionen les exclusives?

A mi em posa molt nerviós el periodisme d'exclusives. A vegades caiem en l'error de fer periodisme per periodistes. 'Nosaltres hem tret això, ells no', 'nosaltres tenim el protagonista'. Un dels èxits de RAC1 ha estat intentar baixar a l'alçada del carrer per explicar les coses tal com les persones volen escoltar-les.

La competència als matins de la ràdio és molt dura?

Jo vinc de donar-me cops de colze contra Jose María García i José Ramón de la Morena. Allò era molt dur, la selva pura i dura. Els matins, al cantó de les nits, són un joc de nens. Recordo que havies d'agafar en Romario a les dotze menys vint, trincar-lo i evitar que te'l robés la SER o la COPE. No tenia sentit, algú creu que l'oient va canviant d'emissora per veure qui és el primer que treu en Romario? Era, tal com cantava el Serrat, jugar 'a ver quién la tiene más grande', ostentació de poder.

Però no pots creuar-te de braços, no?

No, jo vull els protagonistes, però m'és igual si el tenim després de la COM o la SER. M'és igual, sempre que no m'enganyin. Que no em diguin que no farà declaracions i després vegi que atén a un altre ràdio, o que m'assegurin que parlarà primer amb nosaltres i ens passin al tercer lloc.

Reps pressions polítiques del Govern?

Zero. De debò. Si he rebut trucades? Sí. Però són trucades per comentar-te alguna cosa que has dit, i no passa res. I les rebo des de tots els sectors, és divertit. Jo faig ràdio, no faig res més.

Què n'opines de l'informe encarregat per detectar periodistes que no eren favorables al Tripartit?

Fer un anàlisi dels periodistes em sembla innecessari i una mica barroer. Aquell informe, sobretot, em va semblar molt car. A casa meva d'això se'n diu recull de premsa. I això ho faig jo per la meitat de preu.

La ràdio t'agrada tant com sembla?

El nedador Ian Thorpe deia que on millor es trobava era a l'aigua. A mi em passa el mateix amb la ràdio, és el meu medi. Quan em poso davant del micròfon m'ho passo molt bé. Em llevo a unes hores impresentables, la gent em diu bona nit. Trobo a faltar viure dins un horari normal i dormir set o vuit hores. Però sóc un privilegiat. Faig tertúlies amb persones que en saben, entrevisto especialistes, ressegueixo l'actualitat, conec metges, científics, cantants, actors... I és com si vinguessin a visitar-me a casa teva. Em sembla un privilegi únic, esgotador, però un privilegi.