Aquest mes d'octubre, l'Església que és a Girona ha estat notícia en plenitud. Tot un Poble s'ha remogut entorn del comiat del nostre bisbe Carles i de l'ordenació episcopal del nostre bisbe Francesc. L'esplèndida cobertura mediàtica i l'escalf de més de dues mil persones in situ han fet sentir als creients de tota mena una consciència inhabitual de la seva pròpia identitat, un goig d'experimentar que el Poble de Déu és també una realitat palpable i viva. Presència de l'Església en la Història gironina: aquest és un aspecte que tornava a prendre relleu des de la meravellosa caixa de ressonància gòtica de la nostra Catedral. Aquest caminar de l'Església i dels creients pels viaranys humans, i la necessitat de fer-ho, esdevé, lentament, malgrat les incomprensions que són com la pols de la història, un fet cada vegada més admès. I una de les raons que hi contribueixen amb més profunditat és la força i la claredat de pensament del papa Benet XVl, que ha emprès la humanament impossible tasca de la reeducació de tota la nostra cultura. Reprenent el pensament de Joan Pau ll sobre "Fe i Raó", el nou Papa ajuda tots els homes a tornar a tenir confiança amb la Raó, el Logos, com diu ell, per superar el relativisme que no arriba ni a tutelar la llibertat individual; i a demostrar el casori profund que existeix entre la Raó i la Fe. El Papa ajuda a superar el conflicte religiós muntat sobre l'anècdota, tan estimada al nostre país. Vivim una religiositat d'anècdotes, d'historietes passades, viscudes, particulars i negatives. Ell ens reeduca en la tolerància, que pot ser simultània de la convicció. I ens obra a les grans perspectives de la Veritat: la veritat sobre l'home, sobre el món, sobre Déu.