f a quatre-cents anys esdevenia a Girona un fet molt important: el desenvolupament de la seva Universitat, llavors anomenada Estudi General; les classes es van inicar el 1572, encara que de fet havia estat fundada per Alfons el Magnànim el 1446. La Universitat tenia diverses fonts fonts de finançament; per exemple, l'historiador gironí Josep M. Pla-Dalmau esmenta al seu llibre Girona en el transcurs dels temps que Iu Arnós, benemèrit gironí, va proporcionar 744 liures barceloneses per accelerar la construcció de l'edifici de Les Àligues (la seva primera pedra va ser posada el 1561). Segons esmenta també Pla-Dalmau, fa quatre-cents anys Girona no arribava als cinc mil habitants.
Un n'era precisament en Joan Roget, òptic d'una família establerta a Barcelona, família que a la seva vegada era procedent de la ciutat occitana d'Angulema. Els finals del segle XVI són dinàmics a la vida gironina, de tal forma que hi podem trobar antecedents de l'explosió cultural, científica i tecnològica que vivim al nostre començament del segle XXI. Que l'òptic Joan Roget provingués d'una família barcelonina que a la seva vegada tenia antecedents a França, cosa que solia passar sovint durant aquell segle, implica ja una mobilitat transfronterera. Es tracta d'un precedent als esforços actuals en internacionalitzar el coneixement. La família Roget formava de fet un xarxa tecnològica en la disciplina d'òptica. El reportatge de History Today i la seva recent repercussió en mitjans de comunicació espanyols fan reflexionar també sobre la importància de les fonts escollides per publicar una invenció, un descobriment, o un desenvolupament. Simon de Guillaume, optometrista barceloní a la darrera part del segle XX, no va aconseguir gaire ressò amb les seves teories sobre els Roget, però ara gràcies a les noves formes de comunicació a la Internet, un informàtic anglosaxó ha pogut recollir diversa informació sobre el telescopi, ho ha publicat a una revista en anglès, i tot plegat ha retornat amb força a Catalunya. Potser Joan Roget, òptic gironí, si hagués tingut correu electrònic o hagués muntat una botiga virtual a Internet hagués pogut ser un referent europeu del telescopi des d'una petita ciutat de 5.000 habitants. Potser fins i tot tindria una càtedra a l'Estudi General i avui donaria nom a una sala o a una aula de l'Escola Politècnica Superior de la UdG. Segurament seria un referent en la transferència del coneixement, un concepte clau en l'actualitat. I a més un ?exemple de mobilitat transfronterera, la teoria desenvolupada a l'article de History Today és també un exemple de mobilitat i recerca europea. Quan avui s'està treballant molt fort en l'intercanvi d'investigadors, veiem que fa 400 anys el coneixement sobre òptica circulava entre diversos entorns científics. Les turbulències de la història, tant a Europa com a Girona, han comportat catàstrofes i desgràcies, però també han aportat circulació d'idees i beneficis.
