Esports
opinió

El descobriment del telescopi

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

L'atribució a l'òptic gironí Joan Roget és obra de l'oftalmòleg català Simón de Guilleuma, un expert en la
història de les ulleres, que va trobar en un inventari de béns de l'any 1593 una referència a una "ullera llarga
guarnida de llautó". De Guilleuma va presentar les seves troballes sobre Joan Roget, descobridor del telescopi.

JOAN MIRÓ AMETLLER La notícia sobre la invenció del telescopi per un gironí va ser una sorpresa, una sorpresa curiosa i agradable. Desconeixia completament el fet, com desconec qui era i què va fer Roget. Potser aquest és un tema per investigar. Un tema molt digne, per cert. Potser els historiadors especialistes en saben més. Un cop desvetllada la curiositat, no dubtaré a indagar-ho preguntant a qui en pot saber més que jo.
Molts descobriments que tenen alguna cosa d'artesanal o una aplicació pràctica, sobretot si té caràcter professional, són difícils d'atribuir a una sola persona. Això ha passat recentment. Recordem, per exemple, la invenció del cinema o la del telèfon, que va recórrer un llarg camí judicial i polític abans que fossin reconeguts els mèrits de Meucci, tot i que l'havia patentat abans que A. G. Bell. Quan l'invent implica ingressos econòmics, les diferències de legislació entre els països poden convertir-se en obstacles quasi insuperables.
No només trobem invencions compartides en el món de la tècnica. També la ciència més bàsica presenta casos de coincidència.
En certa manera, és natural. Quan un tema és punter, el treballen diversos investigadors. Així, la gran revolució científica del segle XX, la mecànica quàntica, va ser descoberta simultàniament per Heisenberg i per Schrödinger. I va ser necessària la intervenció d'un tercer, Bohr, per demostrar que es tractava de la mateixa teoria. La qüestió del descobriment encara és complica més si retrocedim en el temps, quan escassejaven els registres fidedignes internacionalsÉ o quan s'imposava el secret, la invenció del telescopi pot servir d'exemple. Tradicionalment, l'invent s'atribueix a Hans Lippershey(1570-1619), de Middelburg (Holanda), o a Zacharias Janssen (1580-1638), òptic de Middelburg, com l'anterior. Janssen afirmava que havia descobert el telescopi l'any 1604. La llegenda explica que el descobriment de Lippershey corresponia en realitat a un dels aprenents del seu taller òptic que, tot jugant amb un parell de lents, va descobrir el poder d'augment de la mida de la imatge quan es combinen dues lents a la distància adequada. Una altra llegenda diu que la combinació va ser fruit dels jocs d'un parell de nens. En tot cas, sí que consta que Maurici de Nassau va pagar Lippershey 900 florins per fabricar ulleres de llarga vista per a l'armada holandesa. Holanda estava en guerra amb Espanya i era molt important, en el mar, saber si els vaixells que apareixien a l'horitzó eren amics dels holandesos o pertanyien a la corona espanyola abans que els altres sàpiguen qui ets tu. El telescopi devia ser tractat com un secret militar. Es diu que va ser ofert a Enric IV de França l'any 1608; però l'instrument comença a ser difós a partir de 1609, quan se signa la treva entre Holanda i Espanya i l'invent, que Lippershey havia tractat de patentar sense èxit l'any anterior, comença a ser utilitzat amb més amplitud, justament perquè tenia aplicacions comercials.
Per situar el tema correctament, cal dir que les lents i les seves propietats ja eren conegudes a Creta i a l'Àsia Menor 2000 anys abans de Crist, que consta que els estudiosos àrabs i els europeus ja feien estudis de refracció i sobre les propietats de les lents el segle XII de la nostra era, que a Itàlia ja es fabricaven ulleres que combinaven lents per rectificar els defectes visuals cap a l'any 1300 i que el segle XVI ja es buscava com combinar lents per obtenir imatges. Finalment, a finals del segle XVI i principis del XVII, els tallers d'ulleres holandesos tenien una fama professional d'alt nivell.
La invenció de la ullera de llarga vista podia ja estar feta abans que Lippershey tractés de patentar-la i fes constar per escrit l'existència del tub òptic, cosa que va ser el primer a fer. Pensem que el telescopi no va ser anomenat així (un nom que va proposar el matemàtic grec I. Dimisiani) fins a la meitat del segle XVII Galileu va ser el primer en utilitzar el tub òptic que va fabricar d'acord amb les descripcions que li van arribar ?d'Holanda. Els telescopis de ?Galileu, un dels quals es pot veure en el seu museu a Florència, no donaven imatges gaire nítides.
El mèrit de Galileu està en la seva paciència com observador i la capacitat per interpretar el que veia, perquè les imatges podien ser, per a una persona qualsevol, massa difuses i poc definides, en comparació amb les que s'obtenien amb telescopis posteriors, de millor qualitat. Galileu mateix, quan va mirar Saturn, el va representar com un cos triple i no com un planeta amb, almenys, un anell.
L'atribució a l'òptic gironí Joan Roget és obra de l'oftalmòleg ?català Simón de Guilleuma, un expert en la història de les ulleres, que va trobar en un inventari de béns de l'any 1593 una referència a una "ullera llarga guarnida de llautó" (J. M. Simón-Tor et al., 2003). De Guilleuma va presentar les seves troballes sobre Joan Roget, descobridor del telescopi, i la família dels Roget de Barcelona, que en fabricaven, en el curs del IX Congrés d'Història de la Ciència (publicada l'any 1959). L'atribució múltiple no ens ha d'estranyar. Dins del món de les ulleres, el descobriment de com fabricar-les té diversos candidats (R. Menacho, 2003).
Molts descobriments antics van units al nom de qui en va parlar per escrit, i el seu escrit s'ha conservat, o de qui va difondre l'invent, sense ser el seu descobridor. Qui pot atribuir-se el ?descobriment de la brúixola? Podem afirmar sense aclariments sobre els tipus mòbils que Gutenberg és el descobridor de la impremta? Qui va descobrir la roda? I el foc?

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas