"De facto. Joan Fontcuberta 1982-2008" és el recopilatori més exhaustiu del treball de les tres últimes dècades d'aquest creador heterodox i d'esperit lúdic, considerat pel comissari Iván de la Nuez com "el menys literal i el més literari dels fotògrafs", per les seves contínues ganes de narrar i crear ficcions.

Al llarg de diferents sales, el públic podrà conèixer unes 200 fotografies de 18 projectes significatius del també professor universitari, així com altres objectes que ha anat creant al llarg dels anys i que complementen la seva particular visió de l'àmbit fotogràfic, des d'estranys animals dissecats, a coets espacials o curioses filmacions protagonitzades per un monjo molt semblant a ell capaç d'aconseguir el miracle més inversemblant.

De la Nuez, també director de La Virreina Centre de la Imatge, ha explicat en roda de premsa que ha volgut muntar una "exposició gairebé minimalista" amb les diferents iniciatives de Fontcuberta, mostrant la importància de la ficció i ressaltant els temes que més tracta com el cosmos, els fluids humans, els fòssils o els paisatges terrestres.

Abans de passejar per entre les diferents sèries fotogràfiques exposades, el propi Fontcuberta, feliç per la victòria de Barack Obama, ha mostrat, també, la seva satisfacció per poder exhibir les seves propostes en la seva ciutat i perquè entén que la mostra "permet explicar el meu treball de manera transversal".

En to didàctic, l'artista ha argumentat que en l'actualitat les imatges tenen una importància capital en la vida de totes les persones, pel que "hem de saber reaccionar davant seu".

D'una altra banda, ha afirmat que ara per ara "resulta difícil parlar del que és el cor de la imatge fotogràfica" i ha afegit que a ell li interessa "més que les entranyes de la fotografia, el seu perímetre i les interseccions amb altres disciplines".

La primera de les sales està dedicada al seu projecte "Sputnik", en què narra la vida d'un desaparegut i imaginari cosmonauta soviètic, el cas del qual, invenció absoluta de Fontcuberta, va provocar fins i tot un programa de televisió un diumenge a la nit en la cadena espanyola Cuatro.

També es pot conèixer part de la seva sèrie "Contelaciones" i les curioses "Lactogramas" i "Hemogramas", en què amigues i coneguts li van prestar llet materna i sang perquè pogués compondre les seves obres.

Una altra sala que suscita de forma immediata la curiositat del públic és la que serveix per donar a conèixer les restes de "l'Hydropithecus", un homínid aquàtic del Miocè, amb una morfologia pròxima a la de les sirenes, i que sorgeix de la imaginació de Fontcuberta, que, divertit, comentava avui que alguns diaris a França van arribar a donar-ne explicacions.

En un llarg passadís, l'artista és capaç de crear a partir de les claus d'una trentena de personalitats públiques com José María Aznar, Jordi Pujol o Joan Clos unes serralades muntanyoses sense muntanyes, mentre que en un altre passadís és Barcelona la protagonista.

Joan Fontcuberta, que compleix en tot moment la seva màxima que l'art no pot ser avorrit, també dedica un espai als miracles, sempre des de l'humor, i un altre a desdramatitzar la figura de Bin Laden, "mare de totes les ficcions".

Nascut a Barcelona el 1955, Fontcuberta, Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i guardonat amb altres distincions d'altres països del món, va començar a interessar-se per la fotografia quan amb prou feines era un batxiller, mentre que avui està considerat com un dels estudiosos més importants de la història de la fotografia espanyola del segle XX.