Josep Bonaventura

´El bisbe Pere Casaldàliga ha estat un exemple en assumir uns vots, i complir-los

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Josep Bonaventura, al Diari.<br/>
Josep Bonaventura, al Diari.
 marc martí

Missioner Claretià. Nascut a Girona el 1933, va ser un dels impulsors de la reforma de l'església i locals dels Pares Claretians, a l'Eixample de la citada ciutat, inaugurats ara fa 25 anys. Bonaventura rebrà, en el context de complir 75 anys, un reconeixement el dissabte 15 de novembre al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Hi ha al voltant de 400 inscrits.

Josep Bonaventura resideix ara a l'Eixample de Barcelona. L'Equip de Matrimonis de Girona vol homenatjar un capellà que, entre d'altres punts, ha destacat per la "humanitat", "l'entrega als altres" i la "faceta de comunicador", ha dit l'organització. A Girona, per la manera d'entendre la tasca ministerial, va ser una persona molt popular. Bonaventura també ha servit a Vic, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, New York, i Roma, entre altres punts.

Ara seria possible aixecar una església com la dels Pares Claretians al centre de Girona?
Sí, però no ho faria.
Per què?
L'Església pateix una crisi molt forta. No és temps de grans multituds. Cal arribar al fons de la crisi i sortir purificats. El futur són petites comunitats, responsables, que donin testimoni. Comunitats que siguin exemple per la resta.
Expliqui'm alguna anècdota del procés, o anterior...
Del recinte anterior, una persona que havia pagat una columna, en anar a terra, me la reclamava. La vaig aprofitar per fer l'altar de la capella de la comunitat.
La nova, com es va finançar?
A la part superior, hi ha pisos. Ens va costar molt obtenir el permís de l'Ajuntament. Joaquim Nadal, aleshores alcalde, es pensava que volíem fer un gran negoci. Ens proposava que adeqüéssim un equipament esportiu pels nens i nenes del barri. En un ple municipal, el projecte fou aprovat per un vot de diferència.
Un simposi de l'Any Claret ha posat a debat la transmissió de la fe en la cultura occidental.
L'Església ha volgut explicar, clarificar, els sagraments i misteris de Déu amb una teologia molt bonica. Però el misteri sobrepassa la persona. La fe és fiar-se.
La societat pot valorar la religió catòlica no des d'allò transcendent, sinó com a ètica, ideologia, més pragmàtica. És una visió vàlida?
Sí, fins a cert punt. L'Església hauria d'ensenyar a contemplar més el misteri. Per exemple, Jesucrist diu que el Regne de Déu és semblant a un petit gra de mostassa. Què vol dir això? Es fa gran, es desenvolupa. Els ocells hi cerquen aixopluc. A les arrels i fulles. Aquest gra de mostassa és dins nostre. Però si no provoques un ambient de meditació... L'església dels Claretians, amb obra de Domènec Fita, busca, amb el disseny, aquest propòsit: la visibilitat de l'altar des de diferents punts del recinte, la llum que entra pel vitrall, la penombra... Cercava que la persona estigués cara a Déu i sortissin contemplatius.
Quina evolució ha realitzat la figura del capellà a les darreres dècades. I quin és el futur?
El nostre pare general, que viu a Roma, ens ha escrit una carta constatant que, si la manca de vocacions continua, en una quinzena d'anys, no quedaran claretians a Europa. El capellà és un administrador. I això es pot fer de diverses maneres. Tot i això, com a reflex de Jesucrist, ha de ser una persona contemplativa, que estigui entregada totalment a Déu. No crec que el celibat es tregui, però hi haurà un rol més rellevant d'homes casats fent tasques a les parròquies. Un matrimoni pot fer-hi un gran servei. Però també el realitzen els religiosos de vida contemplativa. L'Església té moltes deficiències, però també moltes virtuts. Els missioners tenim una entrega total. Viatgem a diferents països, aprenem les llengües locals, ens adaptem als costums del territori que acull...
Sobre les funcions que fan, les ordes religioses han de tenir un "reajustament"? És contrari al carisma? Posem el cas dels Claretians.
Ens hem "reciclat" bíblicament. La manera de presentar les missions és diferent. No és presentar les veritats eternes. Ni sermons per espantar la gent. El llenguatge canvia. Hi ha moltes maneres d'explicar. Avui presentem la doctrina positivament, que provoca que l'home i la dona pugui veure les coses d'una manera diferent. El nostre pensament és immens.
Un informe de la Fundació Bertelsmann diu que el 34% dels catòlics espanyols ha deixat d'assistir a actes religiosos.
També hi ha preveres molt empàtics, posats als dies, que fidelitzen creients. Abans, era obligatori. En un poble de Tarragona, la Guàrdia Civil anava recordant que era el moment d'anar a missa. Era un compliment molt superficial.
En el mateix informe, el 78,1% dels espanyols confessen tenir creences religioses.
Diuen "tinc fe però no practico".
Sí, és força habitual. És una contradicció?
No. Són persones que estan cercant un motiu de credibilitat. Les motivacions de la fe vénen de la família, de l'escola, d'una amistat...
El bisbe Pere Casaldàliga és un claretià amb tasca reconeguda per gairebé tothom.
Vaig viure amb ell un any a Sabadell. És una persona exemplar en assumir uns vots i complir-los. És un profeta. S'ha jugat la vida. Si recollim diners el dia de l'homenatge, anirà per a la seva tasca al Brasil.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas