T
maré
Adriana Calcanhotto, Alberto Conti?nen?tino, Bruno Medina, Domenico Lancellotti, Marcelo Costa. D DIA: 6 de novembre, Auditori de Girona. Temporada Alta.
emporada Alta també programa música i ho fa amb molt criteri, val a dir. Aquest cop ens ha regalat un espectacle magnífic d'una artista interesantíssima com Adriana Calcanhotto que ha esdevingut una de les protagonistes de la nova escena musical del Brasil. L'únic problema és que amb això escapça el que hauria de ser una programació autònoma d'un auditori com el de Girona que fa de contenidor dels espectacles musicals que ha dissenyat el festival. És un grandíssim error que emmascara la línia de programació de la casa; una mena d'ingerència política que els melòmans de qualsevol ciutat musicalment madura no permetrien.
Sigui com sigui, Calcanhotto va ser el centre d'un gran recital que comen?çava molt tímidament escalfant els mo?tors d'una veu que al principi semblava molt plana, que va anar millorant expandint el registre de matisos d'una veu sense pretencions pe?rò que serveix sense cap tipus de fissura musical aquest repertori. El primer tram va estar marcat per l'avorriment, amb una línia de cant romà i uns acompanyaments poc imaginatius. Concepte musical que va can?viar optant per la renovació de l'estil. Una aposta definitivament molt més viva que es posava d'acord amb les noves tendències musicals. Una manera de posar al dia aquest gènere que a vegades pot semblar massa naïf. L'àlbum que presentava a Girona, Maré, és una mena de calaix de sastre i el mirall de la multiplicitat de tendències d'aquest país, un món relativament estrany culturalment parlant per nosaltres perquè, de fet, només han pogut exportar la seva música.
Calcanhotto sap connectar amb el públic tot i que manté una distància que no es va fer més petita fins a la recta final de l'espectacle. Amb tot, té una característica que la fa molt especial: sap acompanyar-se molt bé a la guitarra i en la seva faceta de compositora es veu clarament l'ofici en la tria de les harmonies. Cal destacar la gran factura de la posada en escena d'aquesta producció que ha viatjat des del Brasil. Els seus companys musicals van estar molt correctes, sobretot Con?tinentino al baix i Lancellotti al MPC. En general va ser un espectacle molt ben estructurat amb una clara línia ascendent. Una actitud musical fresca i renovadora que serà interessant veure com evoluciona i comprovar com pot anar deslligant-se dels tòpics de la "música internacional".
