Segons el vicepresident, 'a Catalunya parlar la llengua catalana és opcional i un gest'. 'Aquesta situació fa que quan parlem de llengua a Catalunya ens movem en un terreny de subtileses i de perill permanent de malentesos', ha destacat. Carod-Rovira ha declarat que 'en el cas de la política lingüística adreçada a la població immigrant s'ha d'aconseguir que els gestos siguin ben interpretats'.

En la inauguració de les III Jornades Llengua i Immigració, Carod-Rovira ha manifestat que si 'la llengua catalana ha estat reconeguda com un dels trets simbòlics més rellevants de Catalunya pels que han arribar de fora', la immigració, ha afegit, també. Segons el vicepresident, 'la supervivència demogràfica del país i, segons alguns experts, també la supervivència lingüística han vingut gràcies a diferents episodis d'immigració massiva'.

Ha destacat que les polítiques públiques tenen una incidència més relativa i el model català es veu limitat pel marc normatiu estatal i europeu. 'Ens trobem amb nous reptes per mantenir la societat cohesionada', ha dit, 'dificultats afegides respecte altres moments immigratoris importants'.

El vicepresident ha admès que els que avui immigren a Catalunya tenen una condició legal diferent a la de la resta de la població i són tipificats per l'Estat com estrangers. En aquest sentit, ha ressaltat l'aposta per tenir una societat cohesionada. 'S'ha d'aportar solucions i esvair barreres per donar a tots els membres de la societat un espai de dignitat i respecte en condicions d'igualtat', ha dit. En aquesta línia, ha assegurat estar d'acord que s'ha de garantir un benestar econòmic mínim per a tothom. No obstant això, ha dit que 'falta un element imprescindible i és donar un lloc de reconeixement i dignitat a tots els membres de la societat, fins i tot els que acaben d'arribar'. 'Això és una qüestió d'actituds', ha dit.

Carod-Rovira ha fet referència al Pacte Nacional per la Immigració, del que ha dit que preveu el desplegament d'una sèrie de serveis d'acollida i que planifica l'adaptació del mercat laboral i dels serveis públics als canvis demogràfics actuals. 'El pacte diagnostica correctament els reptes per la cohesió social a Catalunya i proposa mesures per enfrontar-lo', ha destacat.

'La llengua no és una finalitat a imposar, sinó una eina per ajudar a la cohesió social'

El vicepresident ha dit que s'ha de situar la política lingüística com una eina de la cohesió social. 'Hem optat per la no imposició i hem reconegut que la llengua no és una finalitat a imposar, sinó una eina que pot ajudar a la cohesió social', ha manifestat. 'L'ensenyament als immigrants del català és útil a la cohesió social perquè no afegeix segregació i dóna oportunitats', ha afegit.

Carod-Rovira ha destacat que quan es parla de pràctiques lingüístiques un es mou en un terreny propens als malentesos. 'Alguns produeixen un missatge d'agressió, quan pretenen ser d'empatia', ha destacat. Carod-Rovira ha assegurat, acte seguit, que 'generalment no són les llengües que salven les pàtries, sinó les pàtries que salven les llengües si volen'.

'Quan parlem català a una persona immigrada no li fem un lleig'

'Quan parlem català a una persona immigrada o que pensem que ho pot ser no li fem un lleig, sinó que el considerem part de la mateixa comunitat i el tractem com un dels nostres', ha destacat.

De fet, ha parlat d'actituds al ressaltar que 'molts catalanoparlant canvien al castellà quan consideren que el seu interlocutor és de fora'. En aquest sentit, ha remarcat que 'una llengua que només serveix perquè el parlin aquells que ja el parlen és un idioma que no té futur'. 'Quan ens adrecem als immigrants en català no ho hem de fer amb un actitud de qui perdona vides', ha dit. En aquest sentit, ha assenyalat que 'la comunitat catalanoparlant si vol assegurar la normalitat del català com a llengua pública comuna ha de permetre que les persones no catalanoparlants pugui percebre el català com a llengua útil i respectada'.