Entrevista

Tresserras: «L´aportació econòmica al Thyssen dependrà de la qualitat de les obres i de la durada de la cessió»

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
El conseller Tresserras ACN

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha condicionat l'aportació que el Govern farà al futur museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols a la durada de la cessió i a la qualitat de la col·lecció. En una entrevista a l'ACN, la primera que el conseller concedeix a una agència, Tresserras ha remarcat que el projecte de Sant Feliu complementa l'oferta turística de la Costa Brava i ha afirmat que no n'hi ha cap altra comparable 'a nivell mundial'. Tresserras també es refereix al 'llibre de Privilegis' que Puigcerdà reclama i que està a la Biblioteca de Catalunya. En la pròxima junta de la Biblioteca es tractarà la qüestió 'i a partir d'aquí establirem què fem'.

SAÜL GORDILLO/MAR ROCABERT/ACN -El projecte del Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols podria costar uns 15 milions d'euros, segons s'ha publicat, però encara no s'ha avançat quina quantitat aportarà cada administració.

-Jo crec que costarà menys diners perquè es remenen diferents pressupostos i s'inclouen intervencions de caràcter urbanístic. Abans de determinar què hi posa cada administració, cal tenir garanties de la qualitat de la col·lecció i del període per assegurar la rendibilitat de la inversió pública. El tema de Sant Feliu és rellevant perquè permet explicar la posició del Departament a bona part del territori. Aquest any és el centenari de la Costa Brava i hi ha un esforç per dinamitzar aquesta marca. És una de les principals àrees turístiques del món, que primer era només de sol i platja, i de mica en mica ha anat aprofitant altres aspectes. En el marc de renovació de la Costa Brava, tenim Palamós com a segon port de rebuda de creuers, després de Barcelona; Empúries, Pals, Peratallada, hi ha molts llocs amb interès historicomonumental indiscutible. Si, a més, juguem bé la carta de la figura de Dalí a Figueres, Portlligat i Cadaqués, i afegim la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí i Palafrugell sobretot, i a Sant Feliu podem tenir la Fundació Thyssen, que garanteixi les exposicions temporals de la Fundació a Madrid, l'oferta turística, artística, històrica i cultural, amb els festivals de música d'estiu, Cap Roig, Porta Ferrada i Castell de Peralada, és imbatible. No hi ha una oferta turística comparable a nivell mundial. Hem d'intentar que les intervencions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació tinguin aquest efecte multiplicador i s'inscriguin dins d'un projecte d'intervenció en el territori. En el cas de Sant Feliu, s'ha d'aprofitar els elements d'oportunitat i treballar en aquesta direcció. La cultura és un sector molt important de l'economia.

-Les garanties que falten són tècniques o una desconfiança?

-No és desconfiança, sinó el mínim de prudència necessària de saber exactament quins són els elements que composen la col·lecció a cedir perquè el patrimoni de la baronessa és amplíssim. Veure els fons dels museus i els fons disponibles. I veure la garantia de durada, si la cessió de les obres per aquest museu és a 20 anys o 50 anys.

-El seu departament encara no ho sap això?

-No ho sabem perquè encara no n'hem parlat. El dia que vam tenir l'última reunió amb el ministre de Cultura i la baronessa vam parlar en general i molt clarament sobre aquestes qüestions, però sense arribar a concretar-les. No hi ha reticències, hi ha bona entesa. Vaig veure moltes facilitats, aquell dia ens trobàvem per estudiar la viabilitat i la qualitat del projecte arquitectònic presentat, que va suscitar unanimitat.

-L'Ajuntament de Puigcerdà ha demanat el retorn del 'Llibre de privilegis' i del 'Dietari de Puigcerdà' que van ser robats de l'arxiu municipal a principis del segle passat.

-Em consta que no hi ha un conflicte, sinó dos criteris no exactament coincidents. Per una part, la consciència des de Puigcerdà que el llibre hauria de tornar allà perquè va sortir de forma inadequada i, des del punt de vista de la Biblioteca de Catalunya, forma part del seu fons bibliogràfic i hi va arribar a través de persones que l'havien adquirit d'una forma totalment legítima. Aleshores hem de trobar la forma de conciliar els dos elements i a mi em sembla que és possible. De totes maneres, en la pròxima junta de la Biblioteca de Catalunya introduirem el tema de Puigcerdà i, a partir d'aquí, establirem què fem. Vaig tenir una conversa amb l'alcalde i li vaig demanar que em deixés administrar el temps i el procediment. Una mica la regla d'or és que, si és possible, les col·leccions estiguin aplegades en el lloc on puguin ser ben custodiades i hi hagi una major accessibilitat per al públic. Ara bé, és veritat que hi ha peces que tenen una gran rellevància local i un alt valor simbòlic. En els casos que les peces van marxar del seu lloc d'origen per via fraudulenta, fent ús de la violència o per raons no legítimes, s'hauria de negociar la via de retorn, per restituir allò que no hauria d'haver marxat i amb el benentès que es puguin complir aquestes condicions, d'una bona custòdia i accessibilitat, que realment el trasllat sigui una aportació. Amb això no ens descapitalitzem, es pot disposar de còpies i facsímils. De vegades el tema és molt clar i de vegades més difícil però jo crec que arribarem a una bona solució per totes les parts.

-L'objectiu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació era arribar al 2% del pressupost de la Generalitat. Amb el context actual està lluny?

-És l'objectiu de la societat, que ho ha expressat reiteradament i ha quedat recollit en algunes resolucions parlamentàries, però som molt lluny d'això, i la conjuntura de crisi no ajuda. El repte és com millorar la presa de consciència perquè la gent s'adoni que la cultura no és un luxe, sinó una necessitat. La cultura és un sector econòmic extraordinàriament rellevant en ell mateix, que genera ocupació de qualitat, de gent altament especialitzada i capaços de produccions d'alt valor afegit. La cultura té a veure amb polítiques socials, amb la salut, el benestar, les llibertats, ho travessa tot.

-L'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC) està treballant en un replantejament del festival de cinema de Sitges. Cap a on ha d'anar?

-Creiem que el festival s'ha de potenciar. Podem obtenir més complicitat per part d'espònsors privats i fer un festival més potent. L'aspiració és poder dir encara amb més contundència que és el festival de cinema fantàstic més important del món, consolidar-lo i eixamplar la seva activitat cap a altres àmbits molt relacionats, com ara els videojocs.

-La futura Llei del cinema comportarà que hi hagi més català a la cartellera?

-La situació del català al cinema és una anomalia. El que està passant amb els nivells de català a les sales d'exhibició no té explicació: en un país en què l'audiència televisiva en català és del 30%, és una anomalia que el cinema no superi l'1%. A les ràdios s'està al 50% i a la premsa per sobre del 30%.

-L'oposició ha demanat a la Sindicatura de Comptes que investigui les subvencions i crèdits concedits per l'ICIC després de detectar irregularitats en l'exercici del 2005.

-El finançament de la cultura és un tema complicat i sovint, calen instruments imaginatius. El que va fer l'ICIC llavors va ser incorporar el concepte d'aportacions reintegrables. Es tracta d'un sistema d'ajuts en forma de crèdits, amb els quals l'ICIC comparteix el risc amb el promotor cultural, que haurà de retornar els diners prestats en el cas que el projecte resulti econòmicament viable. Com a tota nova política, era perfectible, però crec que es va fer una bona aportació. Una altra cosa és que en determinats casos s'hagi estat més o menys diligent a l'hora d'exigir garanties. El que nosaltres hem intentat és millorar els procediments i esmenar tota allò que calia. Més enllà del procediment, les persones que van tirar endavant aquest tipus de polítiques van fer una bona feina.

-Vostè ha de comparèixer al Parlament a petició de CiU pel cas del Centre d'Art Santa Mònica. Què explicarà?

-Explicaré la veritat. Que l'edifici Santa Mònica tenia adjudicat un projecte que utilitzava una part molt petita de les possibilitats de l'espai. I això va coincidir amb la idea que s'havia d'impulsar un conjunt d'activitats que busquen intensificar el debat entre el món de l'art, la ciència, la comunicació, la tecnologia i altres disciplines. Vam proposar que es compartís l'espai, però una part del sector ens va dir que creia que això no era possible. Per tant, estem buscant un espai on crear un nou centre d'art contemporani de Barcelona. I la fórmula hauria de ser la mateixa que arreu de Catalunya: consorci amb l'Ajuntament i la convocatòria d´un concurs públic per a la seva direcció.

-En quina situació es troba el nou Consell de les Arts?

-El Consell de les Arts estarà plenament operatiu a principis d'any. El Govern treballa amb la idea que el Parlament aprovi la seva composició durant el ple del 18 de desembre. Estem convençuts que aquesta llei fa possible una millora de la transparència en l'àmbit de les relacions entre la política i la creació artística i cultural i suposa un pas definitiu a l'hora d'articular quina és la relació entre les tasques que són competència del Govern en matèria de polítiques culturals i aquelles altres que el sistema cultural pot afrontar i ha d'afrontar per ell mateix.

-La creació dels dos museus nacionals té detractors, com el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Pere Izquierdo, que va dimitir.

-Hi ha hagut veus en contra que van entendre que anàvem a tancar el Museu d'Arqueologia, cosa que no és així, i altres que temien que l'arqueologia quedés diluïda com a disciplina pròpia. No podem tenir un museu per a cada disciplina acadèmica perquè tenim la dimensió de país que tenim. El mapa de museus serveix per fer uns museus capçalera al voltant del qual s'articula una xarxa. Al final de tot aquest procés, tothom podrà veure que l'arqueologia hi sortirà guanyant, perquè disposarà d'una millor plataforma de recerca i difusió.

-El Pla del Circ és un començament per pal·liar el dèficit del sector, però la principal reivindicació és un espai d'exhibició. Falta pressupost?

-Potser en té poc, però passar de 800.000 euros a 2,4 milions és molt considerable. Venim d'un tractament molt deficitari del món del circ i vam veure que ens hi havíem d'involucrar. Per això hem treballat amb el sector per tirar endavant el Pla Integral del Circ de Catalunya, que aborda des de diverses vessants la dignificació d'aquesta expressió artística.

-Ja es veu Canal 9 a Catalunya, però en canvi TV3 no arriba a tot el País Valencià, perquè el govern espanyol encara ha d'aprovar un decret de reciprocitat. Hi ha manca de voluntat política?

-El retard de la vicepresidenta Fernández de la Vega és una demora injustificada. He fet arribar repetidament el meu parer, que és compartit pel president de la Generalitat, que també ha fet gestions al respecte, i que espero que es resolgui de forma immediata. L'acord va ser amb el ministre Clos l'abril del 2007 i des de llavors, tant el govern del País Valencià com el Govern català estem pendents d'aquest Decret.

-Com està funcionant la nova Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) després del culebrot per nomenar els consellers?

-Jo diria que progressa adequadament i positivament. Atribueixo una gran importància al fet que s'aprovin els pressupostos per unanimitat, fet del qual no n'hi havia precedents. El procés des de l'aprovació de la llei i la posada en pràctica dels requeriments es va allargar més del compte, va trobar massa dificultats polítiques i va crear certs dubtes, però jo crec que són imputables al procés i no a les persones involucrades.

-Ha quedat clar que les dificultats d'audiència plantejades a TV3 es poden interpretar pel creixement de l'oferta i les desviacions dels audímetres, que la perjudiquen. Però cal tenir en compte l'èxit del canal 3/24 i crec que TV3 continua sent el canal de referència. Hi ha hagut una interpretació que volia erosionar la imatge pública de TV3.

-Per tant, s'ha notat el canvi a TV3?

-Sí, es va notant. TV3 ha estat sempre una empresa d'èxit i ha recollit molts elogis en la seva trajectòria. Nosaltres també hem fet un gran esforç i esperem que la CCMA augmenti la vocació de servei públic.

-Un dels problemes és la utilització partidista i les quotes del partits?

-La política està sotmesa a rutines i els partits tenen tendència a comportar-se com si tot fossin espais de confrontació. Hi ha àmbits del país que necessiten unió, com aquest. Al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ho estem fent i és vist com una ingenuïtat. La nova llei desgovernamentalitza la CCMA, però no assegura la despartidització. Això és responsabilitat de cada formació política.

-És el primer govern que no intervé?

-Aquest no intervé. Jo tinc la impressió que aquest ha assumit aquest principi amb una radicalitat com no ho havia fet cap altre. I fins i tot, a nivell personal, se'n paga un preu. Jo he estat tota la vida a l'altre costat, formulant un discurs, i ara que estic al costat de la política no he canviat el discurs.

-Però quin preu ha pagat?

-Molta gent considera que això és una actitud ingènua. Ara que això podria tenir una tendència, ara que tens l'instrument no hi intervens. El que és pedagògic i radical és no intervenir.

COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas