El delegat de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, ha afirmat que invertir 6 MEUR en la celebració del centenari de les excavacions arqueològiques d'Empúries ha servit per situar la cultura catalana arreu del món. Sitjar ha destacat que el retorn de l'escultura del Déu grec de la medicina, l'Esculapi, és un 'gest simbòlic' que es tradueix en una descentralització de la cultura. 'Fa 100 anys el país era Barcelona i ara el territori té infraestructura suficient per resguardar i conservar com cal peces de la importància de l'Esculapi', ha afirmat el responsables de Cultura que aquest matí ha volgut fer un balanç dels dos anys de gestió del departament que encapçala Joan Manuel Tresserras.

Sitjar ha situat al capdavant de l'acció feta en aquest dos anys el retorn de l'Esculapi i el rellançament del jaciment d'Empúries aprofitant el centenari de les primeres excavacions. El delegat de Cultura ha explicat que aquesta mateixa setmana l'escultura està a Atenes on l'Institut Cervantes s'ha afegit a la promoció de l'estàtua i del jaciment. 'No passa sovint que l'Institut Cervantes parli de la cultura catalana', ha volgut destacar.

Segons el titular de Cultura a Girona, un dels objectius del conseller Tresserras és descentralitzar la cultura i treballar coordinadament amb els delegats territorials. Mostra d'això és, segons ha afirmat Sitjar, que la creu gòtica de Vilabertran s'ha quedat exposada allà mateix on es va trobar originàriament i no s'ha traslladat a cap museu d'àmbit nacional. 'El territori compta amb totes les garanties per poder exposar peces d'art importants i optem per deixar-les en el seu lloc originari', ha detallat.

El mateix objectiu s'ha repetit per a la Portalada de Ripoll ja que s'ha elaborat un pla director que determini les accions de conservació que li calen al monument. 'La portalada no es portarà enlloc, volem que es quedi a Ripoll que és el seu lloc originari i per això hem impulsat aquest pla director', ha remarcat.

Sitjar també ha destacat com a 'apostes fermes' del departament la injecció econòmica que ha rebut el festival de música de Torroella de Montgrí, la Shubertíada de Vilabertran, el festival És dansa de Les Preses -vinculat a les danses tradicionals-, entre d'altres. 'La nova política del departament és apostar per la música o la dansa d'autors catalans', ha explicat.

L'àrea metropolitana de biblioteques

El delegat de Cultura també ha volgut destacar l'esforç inversor en la construcció de biblioteques -se n'han acabat vuit en els darrers dos anys- i ha explicat que el departament treballa en un projecte per unir totes les biblioteques de l'àrea metropolitana de Girona.

Tot i que la idea és incipient i hi ha hagut poques trobades de treball, Sitjar ha avançat que es tracta de crear un únic ens gestor de totes les biblioteques per tal de poder aprofitar millor els recursos i compartir serveis. Així, per exemple, les biblioteques podrien organitzar una única activitat que passés per totes les biblioteques associades.

D'altra banda, Sitjar ha remarcat l'impuls que s'ha donat al Centre d'Arts Escèniques de Salt Girona, que tindrà la seu física a la Coma Cros, i pel qual el departament té pressupostats 2,1 MEUR pels anys 2007, 2008 i 2009. De moment, els diners han servit per ajudar en la producció de les primeres obres que des de El Canal (el nom que ha pres el centre) s'ha produït. 'Que no tinguem edifici no vol dir que no es faci res i venguem fum', ha puntualitzat. Ara bé, també ha afirmat que al 2009 ja haurà d'estar enllestit el projecte bàsic per la remodelació de l'espai de la Coma Cros per acollir el centre.

'Aquesta és una gran oportunitat pels actors gironins que han d'usar El Canal com a plataforma de llançament', ha indicat Sitjar que ha detallat que els treballs ara s'estan centrant en decidir quina ha de ser la figura jurídica adient per a gestionar el centre.

També com a projectes futurs, Sitjar ha explicat que, conjuntament amb l'Ajuntament de Figueres, s'està buscant un nou emplaçament per a l'Arxiu. Tot i que el lloc està per decidir, la voluntat és que sigui un indret 'més visible, més accessible i més gran'.

També ha apuntat com una de les prioritats pel què queda de legislatura l'aprovació del Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (PECCAT) que determinarà quins equipaments culturals fan falta a cada municipi català i que es podria començar a executar a partir del 2010.