Aquest diari, en la seva edició de dissabte 22 de novembre, donava una àmplia informació sobre un estudi recollit en el Llibre Blanc de l'Eurodistricte, per a un futur tranfronterer, subratllant "les mancances en les relacions" que tenen els pobles que n'han de formar part, pobles "aïllats", "tant a nivell social com polític". Cal agrair la informació i no tinc cap dubte sobre la professionalitat de l'estudi realitzat. Però em sembla tenir elements suficients per fer una petita aportació al coneixement de la qualitat de la relació que s'ha donat, d'una forma habitual, entre Catalunya Nord i Girona en un aspecte ben particular. I és que les dues diòcesis -l'Elnensis i la Gironina- han mantingut, des d'almenys fa cinquanta anys, un nivell de contactes que afecten el panorama sociològic dels dos pobles. No vull dir que els intercanvis institucionals hagin estat molt intensos. És cert que hi hagut trobades en comú dels consells de govern dels respectius bisbats, projectes de catequesis celebrats alternativament a cada lloc, sacerdots treballant a la pastoral, presència en els grans esdeveniments com les consagracions episcopals, festivitat de sant Narcís, romeries a Font Romeu, etc. No es tracta tant de la relació institucional, sinó, simplement, de fer notar, com una "comunió", el transvasament permanent , a nivell de pura amistat, de capellans d'allà i d'aquí. El català rossellonès i gironí ha dominat les trobades i les sobretaules d'amics, simplement amics, que han descansat trobant-se, i que han contribuït a mantenir i a fer créixer la riquesa afectiva de dos pobles. La frontera ha unit els pastors de les diòcesis germanes. La història i l'àlbum d'aquesta amistat és encara per fer.
