Aquell que confiï en la loteria per sortir de la crisi hauria de consultar abans un manual matemàtic sobre probabilitat. És més fàcil que t'enxampi un llamp, que la grossa de l'Euromillón. No obstant això, l'ésser humà s'inclina per la intuïció, més que pels números, a l'hora de prendre decisions.
La possibilitat de morir per un llamp a Espanya és d'una entre deu milions, la d'encertar les sis xifres de la "primitiva" és encara menor: una de cada catorze milions.
La loteria és un símptoma de com les persones se solen deixar guiar per la il·lusió i opten per aquests jocs d'atzar com a via per fer-se riques, portades per la falsa per?cepció que aconseguir ser agraciats és més probable del que realment és, explica Olga Julià de Ferran, professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona. Per a aquesta experta en bioestadística, els jocs d'atzar, als quals són tan aficionats els espanyols, són "molt enganyosos", ja que si un calcula la possibilitat real que té d'aconseguir un premi important "se li passen les ganes" de jugar, quan en la vida quotidiana ocorren "casualitats" més normals del que semblen a ulls d'un profà en matemàtiques. Parar-se a calcular els pros i contres abans de prendre una decisió pot ser essencial sobretot en assumptes importants, com canviar de feina o comprar-se un pis en un moment determinat i pensar si podràs pagar la hipoteca en cas de crisi.
