Les dones són biològicament més propenses a fer-se addictes a les drogues, i encara que els estudis de prevalença reflecteixin, paradoxalment, que els homes són majors consumidors, nombroses investigacions contesten que les femelles corren, a més, més risc de recaure després d'un període d'abstinència.

El professor de Psicobiologia de la Universitat de València, José Miñarro, expert en aquest camp, explica que "des del punt de vista biològic homes i dones són diferents, i per això és lògic que els efectes que les drogues produeixen en el nostre sistema nerviós central siguin també diferents", i a això, cal sumar, el factor sociocultural que anima al consum.

Miñarro, que ha participat en el cicle Homes contra dones.Cervell i intel·ligència, organitzat pel Museu Cosmocaixa de Barcelona, afirma que el principal sistema neurobiològic que respon davant les drogues és el sistema dopaminèrgic, que es comporta de manera desigual segons el sexe.

A més, les hormones gonadals semblen exercir un "efecte modulador" sobre els sistemes que intervenen en la conducta del consum de drogues, en especial la progesterona i l'estradiol. Aquesta última té una relació indirecta en l'alliberament de la dopamina, el neurotransmissor que provoca l'efecte reforçant de les drogues, i que és més gran en les dones.

És a dir, les femelles es recorden més del plaer que els provoca aquestes substàncies, a causa que el seu nivell de dopamina és més gran que en els mascles, un circuit amb el qual estan relacionats tots els estímuls agradables: menjar, beure, practicar el sexe, cosa que causa problemes en el tractament de les addiccions.

Les enquestes de diferents organismes oficials apunten que l'edat del primer contacte amb aquestes substàncies se situa en l'adolescència, entre els 13 i els 15 anys, període en el qual el consum de tabac, alcohol o cànnabis és similar entre els dos sexes, fins i tot el percentatge de dones consumidores és més alt, encara que després el percentatge entre els homes és clarament superior.

Els estudis clínics fets tant amb humans com en animals, demostren, no obstant això, que les dones són més "vulnerables" a totes les drogues, no només perquè els danys crònics que els causen són més severs, o pel fet que aquestes substàncies són assimilades pitjor, sinó perquè a més les femelles necessiten menys exposició per fer-se addictes als estimulants.

Miñarro, especialista sobretot en comportament animal, explica, per exemple, que els rosegadors femelles adquireixen molt més ràpidament l'autoadministració de cocaïna, i que les dosis que s'administren són majors, possiblement a conseqüència de les hormones.

Per a aquest expert, si les dones tenen un menor prevalença de consum, és precisament perquè s'assimila malament des del punt de vista físic. Altres substàncies com el MDMA, base de les drogues de síntesi, també s'ha comprovat que provoca alteracions físiques i psíquiques més evidents en les dones que en els homes, i els seus efectes neurotòxics sembla que són més pronunciats.

Així, Miñarro explica que segons diversos estudis, el consum de drogues genera majors quadres de depressió i esquizofrènia en les dones i els indueix més al suïcidi que als homes, amb una relació de 3 a 10 intents, proporció que augmenta quan hi ha policonsum.Aquest psicobiòleg considera que les investigacions sobre les diferències de gènere observades en l'addicció a les drogues ha de ser un tema prioritari en la investigació neurobiològica perquè ajudarà a comprendre el funcionament del sistema nerviós central i els mecanismes responsables d'aquestes diferències, i així poder prevenir amb eines terapèutiques per a cada cas particular.