La publicació del volum Oliba i la seva Bíblia coincideix amb la finalització de la celebració del mil·lenari del nomenament d'Oliba de Cerdanya (971-1046) com a abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008). Anscari Manuel Mundó va destacar la transcendència de la figura de l'abat remarcant el caràcter d'"universalitat" i l'impuls del moviment Pau i Treva i que la Bíblia de l'Abat Oliba, "descoberta de manera molt fragmentada", és "un document molt important sobre la història de Catalunya". L'Abat Oliba va tenir projecció en el camp religiós, intel·lectual i polític. Com a dinamitzador intel·lectual, va executar el binomi scriptorium i biblioteques a fi de difondre el coneixement de l'època. L'abat va ser un monjo benedictí -va fundar Montserrat el 1025- que està considerat com el "pare" espiritual de Catalunya, i la respectiva cultura.

El president de Caixa Penedès, Josep Colomer, va explicar que la citada edició "permet posar a l'abast de tothom una de les obres més valuoses de la Catalunya romànica" i va subratllar que les il·lustracions que acompanyen els textos tenen, entre d'altres funcions, "reflectir com la nostra cultura està profundament amarada de sentit bíblic". El romànic va ser un moviment artístic i arquitectònic que es va desenvolupar a l'Europa occidental entre els segles XI i XII. Va tenir molta incidència a Catalunya, amb, entre d'altres característiques, una clara manifestació en l'expressió religiosa com a forma d'espiritualitat i accés al transcendent. El romànic va prendre formes de l'antic Imperi Romà a manera de redescoberta. Colomer va comentar que haver pogut participar en el projecte ha estat una "il·lusió" i, a més, un "orgull espiritual i humà". El rector de la Universitat Abat Oliba, Josep Maria Alsina, va dir que el volum té interès pel contingut, alhora que un valor afegit per l'edició limitada al miler d'exemplars.

Reivindicació

Al febrer de 2006, l'Ajuntament de Ripoll va anunciar que reclamaria al Vaticà la Bíblia de Ripoll -impulsada per l'abat Oliba- argumentat per raó de pertinença -va ser elaborada pels monjos del monestir gironí- i, en paraules de l'alcaldessa Teresa Jordà, el "deure moral" de reclamar la peça. Jordà, en aquells moments, va explicar que s'optava per la via institucional -a través de la nunciatura- encara que no descartava l'impuls d'accions populars.

A més, la regidoria de Cultura considerava que la peça a Ripoll tindria molta més projecció que a la Biblioteca Vaticana. Aquest és un dels dos exemplars que queden de l'esmentada Bíblia. L'altre és a la Biblioteca Nacional de París. Un tercer exemplar va desaparèixer en un incendi al 1835. Hi ha una versió en facsímil, publicada el 2002.