Primer van optar pels estudis i després per la vida professional. La dona espanyola posposa cada vegada més la maternitat com demostren les estadístiques: els naixements en dones d'entre 40 i 50 anys van augmentar en un 79% entre el 2000 i el 2006, i un 141% respecte el 1990, segons l'INE.

Plantejar-se l'embaràs a major edat està evolucionant amb "la societat, amb la incorporació de la dona al treball, a la Universitat, i té molt a veure amb l'augment de la perspectiva de vida", explica el president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), Buenaventura Coroleu. "Abans, a partir dels 60 o 70 es considerava que una persona era vella, ara és madura, i li queden per davant diversos anys de vida" afegeix el doctor.

L'Enquesta de Moviment Natural de la Població realitzada per l'INE de 2006, l'últim amb informació detallada, reflecteix que en termes absoluts la xifra de naixements en mares d'entre 40 i 50 anys el 2000 va ser de 10.143 i de 18.196 el 2006. El 1990, en aquest grup d'edat van tenir 7.547 fills.

En les dones de 50 anys o més, l'increment ha estat d'un 160%, de 20 casos el 2000 es va passar als 52 de 2006, unes xifres no molt abultades però que confirmen aquesta tendència, tot i que el 2007 l'edat mitjana de maternitat va ser 30,98 anys, i per a 2014 la previsió és de 31,7 anys. Les 288.373 trentanyeres (30-39) que van ser mares el 2006, van suposar un augment del 22% sobre les 223.406 que ho van ser el 2000 i d'un 51% sobre les 139.948 del 1990. Així, els naixements en dones de 20-29 anys, l'edat recomanable, si bé experimenten un augment del 2000 a 2006 d'un 6%, des de 1990 es produeix la caiguda d'un 30%.

Edat límit als 50

Les tècniques de reproducció assistida són aliades de les dones en la nova forma de programar la seva maternitat, i mostra d'això són casos com el recent part d'una dona índia de 70 anys, amb ajuda de la fecundació in vitro.

Segons les dades, existeix unnotable increment de les sol·licituds d'embaràs en dones cada cop més grans. "Entre els 40 i 50 anys ha augmentat de manera important, perquè és la franja que es beneficia de les tècniques de reproducció assistida, concretament a partir dels 44 anys", explica Buenaventura Coroleu.

Casos com el que es va produir a l'Índia, o el de la romanesa Adriana Illiescu, que el 2006 va donar a llum als 66 anys, són "tècnicament possibles a Espanya, perquè la donació d'ovòcits solucionaria el problema de l'embaràs en dones sense funció ovàrica. Una altra cosa és si ho farien els centres de reproducció assistida", afegeix Coroleu, també cap de servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Dexeus de Barcelona.

La llei de Reproducció Assistida (2006) no limita l'edat per rebre tractament, encara que el període ideal que és el de la fertilitat d'una dona. Malgrat tot, "és molt relatiu perquè si la dona utilitza els seus propis òvuls, podrà fer-ho fins a la menopausa, però si l'òvul és donat, les possibilitats d'edat augmenten", afegeix Coroleu.

La Societat Espanyola de Reproducció en les seves recomanacions publicades el 2006, aconsella que a partir dels 50 anys no es realitzin tècniques de reproducció assistida, valorant que l'edat pot ser un factor de risc per a l'embaràs. L'augment de l'esperança de vida "possiblement faci canviar aquesta dinàmica i el límit dels 50 anys es podrà augmentar i considerar-se no tan erronis els 55 o 56 anys", assenyala.

Hi ha un debat intern, tant en l'àmbit públic com privat, i centres molt importants d'arreu del món que aposten per no limitar tant l'edat de la dona, afegeix aquest expert, partidari de tractar i analitzar cada cas per separat "perquè hi ha dones d'avançada edat capacitades físicament i psíquica per tirar endavant un embaràs".

I els fills?

El president de l'Associació Espanyola de Pediatria, Alfonso Delgado, creu rotundament que la millor edat per tenir fills és dels 20 als 30 "perquè és el millor per als nens. Els teixits són més flexibles, més laxos i no és el mateix per al nen un part als 24 anys que als 40". Però "per aquí no van els trets, ni la societat" afegeix. Cada vegada és més freqüent que les dones programin quan, amb qui, i en quin moment volen ser mares, i "és un plantejament des del punt de vist sociològic diferent del de fa tan sols una sola generació".

En el desplaçament de la maternitat a partir dels 35 anys "s'ha de considerar un factor d'enorme importància" -subratlla Delgado- que és "la clara relació entre l'edat materna i el major risc de tenir fills afectats amb síndrome de Down i altres alteracions cromosòmiques". Alerta de les majors dificultats que per a una mare tardana pot suposar l'embaràs, el part, el puerperi o la lactància i anima als pares madurs a fer "un esforç d'entesa" per tal d'afrontar, en ocasions als 60 anys, les edats complicades dels fills com l'adolescència.