Un equip de científics espanyols està estudiant la viabilitat d'utilitzar hologrames com a memòries informàtiques, capaços d'emmagatzemar més dades que els discos durs o els DVD d'última generació.
Els treballs d'aquests investigadors, entre els quals es troben científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques, estan encara en un nivell bàsic, però han aportat una significativa millora en l'eficiència d'aquests mitjans, que fins ara presentaven importants deficiències i oferien escasses aplicacions pràctiques.
Els detalls de la seva investigació, publicats en la revista Nature Materials, rebat algunes tesis clàssiques sobre les prestacions d'aquests materials i suposen, segons els seus autors, "un important impuls" amb vista a convertir-los en futurs suports d'emmagatzematge informàtic, amb capacitat molt superior als actuals.
Segons va informar el CSIC, malgrat que es basen en la llum, les memòries hologràfiques s'assemblen a les clàssiques memòries magnètiques com les cintes de casset o de vídeo.
L'investigador del CSIC Francisco Gallego, autor principal del treball, va assenyalar les similituds entre els dos sistemes.
Segons Gallec, les memòries magnètiques reordenen petites molècules magnètiques sota l'acció d'un camp magnètic que codifica la informació que es vol gravar, i les memòries hologràfiques fan alguna cosa similar: en comptes de modificar les propietats magnètiques de les molècules del material, modifiquen les seves propietats òptiques, és a dir, canvien la manera com propaguen o absorbeixen la llum.
La diferència fonamental de les memòries hologràfiques amb les magnètiques o les òptiques (com cd o dvd) radica en la pròpia naturalesa de l'holografia.
Un feix de llum pot contenir gran quantitat d'informació, després de ser reflectida per un objecte o travessar una diapositiva amb dades encriptats digitalment.
Tota la informació pot gravar-se directament i en un volum diminut al fer interferir aquest fes amb un altre de suport, creant un holograma.
