La periodista barcelonina Maruja Torres, guanyadora dimarts a la nit del 65 premi Nadal amb la novel·la Esperadme en el cielo, va confessar ahir que els tres anys que ha invertit en escriure-la han estat un temps de "catarsi total".
Esperadme en el cielo, que publicarà en les pròximes setmanes Destino, explica el retrobament en el més enllà de la pròpia autora amb els seus dos amics de l'ànima, ja morts, Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán. En la tradició de la novel·la i el cinema d'aventures, tots tres tornen al passat i revisiten els escenaris de la seva educació sentimental i es desplacen com en un conte pels carrers del Raval barceloní de la postguerra, els terrats de Sabú i el Gran Visir, Alexandria o la fira del llibre de Madrid, al parc del Retiro.
La periodista va revelar que "quan van morir aquests dos grans pilars, als quals coneixia des de la seva adolescència (Terenci Moix des dels 14 anys) i la seva joventut (Vázquez Montalbán des dels 25), es van potenciar les dues morts i es van convertir cada vegada en més insuportables, fins al punt que em vaig tornar, no boja, però sí solitària".
En aquest viatge travessat per una "atmosfera màgica", els tres amics protagonitzen "un conte d'aventures amb un final que encara que no és feliç, tampoc és resignat".
A la novel·la, comenta Maruja Torres, "es barreja la realitat, el desig, el somni i la necessitat de companyia, la reflexió sobre la realitat i sobre mi mateixa", i tot a través d'abundants diàlegs, en què l'autora ha conservat "la forma de parlar de Manolo i Terenci i els seus latiguillos".
