Restauren a l´Argentina un antic altar barroc originari d´una església de la Garrotxa

LA VALL DE BIANYA | XAVIER VALERI Un museu argentí ha enllestit la restauració d'un altar barroc de la Garrotxa que, l'any 1922, va ser traslladat a Sud-amèrica, a la capella de la família d'origen gar?rotxí Masllorens Payerols, en una illa del Delta de la província de Buenos Aires.

Es tracta d'un antic altar construït a finals del segle XVII per a l'església de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, que els darrers temps ha estat sotmesa a una restauració arquitectònica. Els avatars de la història van propiciar que pràcticament s'hagués perdut la pista d'aquest valuós altar. L'atzar ha volgut ara que, mentre a l'Argentina restauraven el retaule, a la Garrotxa restauraven l'edifici per al qual va ser concebut.

Gràcies a una investigació del Diari de Girona s'ha pogut saber que l'altar està considerat actualment una de les peces més importants del patrimoni de la Junta d'Estudis Històrics de Mendoza, província argentina que té més d'1.700.000 habitants.

La restauració la va iniciar, segons informa Miguel Titiro al diari Los Andes, la llicenciada de Buenos Aires Estela Garma, de 32 anys, graduada en Restauració i Museologia per la Universitat Tecnològica Equinoccial de Quito (Equador). Des de la seva època d'estudiant, Estela Garma segueix el retaule barroc de Sant Andreu de Socarrats. La restauració es va iniciar el 2003 gràcies a un subsidi del Fons de Cultura de Mendoza. L'abril de 2006 es va iniciar la segona etapa de la restauració.

"El seu estil barroc i la seva talla popular fan de l'obra una peça única en el nostre medi", va comentar Maria Parma de Isleño al diari Los Andes. La peça s'exhibeix al Museo del Pasado Cuyano, al carrer Montivideo 44, de Mendoza.

L'altar va pertànyer a la petita església medieval de Sant Andreu de Socarrats a la Vall de Bianya. El temple està situat al sector de Llocalou, al vessant de la muntanya de Sant Miquel del Mont.

Segons el diari Los Andes va ser traslladat a l'Argentina el 1922. En un principi va ser muntat a la capella de l'esmentada família Masllorens Payerols, al Delta de la província de Buenos Aires. Per gestió dels doctors en art Edmundo Correas i Horacio Day va ser traslladat a una finca a El Carrizal. El 1966 la peça va ser donada a la Junta de Estudios de Mendoza.

El canvi de clima que va suportar la joia de la Vall de Bianya en els seus trasllats va provocar el ressecament de la fusta, fet que va suposar que la capa pistòrica i la seva base es desprenguessin.

Estela va treballar en la neteja química per tal d'eliminar els agents actius del deteriorament. La restauradora va comptar amb estudis de laboratori.