Tomás Hijo reuneix 500 llegendes urbanes comunes a Espanya

La conspiració en la mort de Lennon, la idea que l'aigua de la piscina es torna groga en contacte amb l'orina, la suposada explosió d'una pròtesi mamària d'Ana Obregón en un avió o 'la noia de la corba' són algunes de les 500 llegendes urbanes reunides en un llibre pel salmantí Tomás Hijo.

EFE Tomás Hijo, professor a la Universitat de Salamanca, ha dit a Efe en una entrevista que "les llegendes urbanes són el revers tenebrós dels acudits".

L'origen de l'obra, titulada "El libro negro de las leyendas urbanas, los bulos y los rumores maliciosos" (Editorial Styria), és l'interès de l'autor "des de sempre" per recopilar llegendes antigues, "algunes de les quals són de tota la vida, si de cas adaptades als nous temps".

A partir d'Internet, de converses, de la televisió i dels seus propis alumnes, Tomás Hijo ha aconseguit agrupar en un mateix volum unes 500 històries, en què, segons que ha comentat, buscava el seu "caràcter literari".

Encunyada pels antropòlegs nord-americans, la denominació 'llegenda urbana' és, reconeix Hijo, equívoca, ja que "segurament la llegenda urbana més famosa, la de 'la noia de la corba' transcorre en una carretera secundària".

Segons aquesta llegenda, una persona recull una autoestopista en una carretera apartada de la civilització, qui l'adverteix del perill que té la corba següent. Davant l'estranyesa del conductor, la noia li diu que coneix molt bé la corba perquè hi va morir en ella en accident; i quan el xofer torna a mirar la jove la distracció li costa la vida.

Les llegendes urbanes han estat utilitzades pel cinema i la televisió: "en la sèrie CSI n'apareixen moltes; la pel·lícula 'Magnòlia' fa un ús meravellós d'aquestes històries dins del guió; i la sèrie B ha fet servir moltes vegades la suposada presència de cocodrils a les clavegueres de Nova York", afegeix Hijo.

Igual com passa amb els acudits, "les llegendes urbanes es basen en la por i els prejudicis que tots tenim i els seus protagonistes solen ser els mateixos al llarg de la història: un rei, els estrangers, els famosos, els polítics, els toreros".

Un dels exemples esmentats d'aquesta adaptabilitat és aquella història segons la qual el Rei Joan Carles, ocult darrera del seu casc de motorista, va rescatar amb la seva moto una persona en una carretera secundària, "la mateixa llegenda que atribuïa a Federico Barbarroja, anònim després del seu elm, el rescat d'un nen perdut en un bosc ombrívol".

A Espanya, assegura l'autor salmantí, a més de la llegenda de la 'noia de la corba', "les més difoses són la de la suposada explosió d'uns implants de silicona d'Ana Obregón o la creença popular que si algú s'orina en una piscina serà delatat per un color groguenc a l'aigua, cosa al que va contribuir Santiago Segura amb la seva pel·lícula 'Torrente'".

La por i el desconeixement de la gent es converteixen en un còctel impredictible en llegendes urbanes lligades a grans catàstrofes com els atemptats terroristes de l'11-S i l'11-M.

"S'ha arribat a comentar que el govern americà en va ser el responsable, que la Borsa va tenir un comportament prebèl·lic, que tots els jueus de les Torres Bessones van abandonar l'edifici poc abans de les explosions, que els edificis no van caure per l'impacte dels avions sinó que es tractava d'una demolició controlada", apunta Hijo.

Segons la seva opinió, "totes aquestes històries circulen perquè la versió oficial no és capaç de satisfer la necessitat d'informació".