"La democràcia comença el 23-F"

Escriptor, publica "Anatomía de un instante", sobre el 23-F. El gironí Javier Cercas publica la seva visió del cop d'Estat del 23-F. Perquè, diu, no queda més espai per a la ficció sobre aquesta època. Un retrat d'una època convulsa que és realitat, i sembla ficció, una barreja de gèneres.

MOISÈS DE PABLO GIRONA Fa pocs dies, Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962), presentava el llibre Anatomia de un instante a Madrid (Mondadori). Al Congrés dels Diputats, els trets colpistes del sostre són una atracció turística més. Ahir signava a la Llibreria 22 de Girona. Ha canviat d'editorial, amb un contracte que alguns qualifiquen de galàctic. Amb Soldados de Salamina (Tusquets, 2001), va vendre més d'un milió d'exemplars, un fenomen tan social com literari.

El llibre sorgeix del fet que no ha pogut fer una novel·la sobre el cop d'estat del 23-F del 1981?

Volia escriure una novel·la sobre el 23 de Febrer i em vaig adonar que hi havia una enorme quantitat de ficcions, fabulacions, llegendes urbanes, fer una altra ficció era redundant.

Comenta que la realitat es pensa que és ficció, de fet, el 25% dels anglesos pensen que Churchill era inventatÉ

Sí, en aquest cas més, perquè és un esdeveniment molt glamurós. Em va semblar que havia de cenyir-me a la realitat en una forma novel·lesca. És una crònica, assaig, també novel·la. L'estructura i la forma és novel·la, però sense sortir de la realitat. El segon motiu, perquè vaig veure que la realitat m'interessava més que la ficció.

A Girona la fama és més fàcil de dur que fora, què li diuen els gironins?

Ara no visc a Girona.

A Barcelona el coneixen pel carrer, per exemple?

Sí, quan surts a la tele, per això miro de no sortir a la tele! (riu) quan sigui gran, que és aviat, no em coneixeran. I en el llibre no hi ha ni una foto meva. A Girona vivia molt bé, però en vaig marxar per motius privats.

Ve sovint a veure la seva mare?

Sí, vinc cada cap de setmana a veure la meva mare. Ara Girona i Barcelona no estan separades, es pot dur perfectament.

Canvia d'editorial per tres llibres, el seu és un fixatge galàctic?

T'han dit per tres llibres? No és cert. És un llibre. La gent no n'ha de fer res sobre el que cobren els escriptors. Tinc llibres amb Tusquets, amb El Acantilado y amb Editorial Regional de Extremadura.

El Rei estava al corrent del cop d'Estat?

No home no! Entre les moltes llegendes, hi havia que el Rei havia organitzat el cop d'Estat. Si l'hagués organitzat, se n'hauria sortit. És un disbarat que van fer circular els colpistes i els partidaris de les llegendes urbanes. El Rei va aturar el cop perquè era l'únic que el podia aturar. Això no vol dir que el Rei no cometés equivocacions i errors que van facilitar la feina al colpistes. Com van cometre errors la classe política, o la ciutadania. Hi havia un clima propici per al cop. Tothom té responsabilitat en el cop, també el Rei.

Se l'adula massa?

Sí, hi ha una tendència a canonitzar-lo o demonitzar-lo, passa amb en Suárez. Intento dir la veritat, que no és ni una cosa ni l'altra.

Suárez triomfa en la transició i fracassa com a gestor polític?

Estava preparat per destruir el franquisme però no estava preparat per a la democràcia. Un pensador alemany, Enzesberger, parla dels herois de la retirada. No són els herois de la conquesta, són els herois del pedaç, la negociació. Era ideal per desmuntar el franquisme perquè era un franquista absolut.

Diu que va dimitir per tornar, com ho va fer González amb la direcció del PSOE?

Problablement, ell no va dir que plegués de la política. Un polític vol perdurar en el poder, va retirar-se per tornar. És un altre dels motius.

Els nord-americans estaven al corrent del cop, a vegades prefereixen una dictadura militar que una democràcia?

Gairebé segur.

Estaven més a favor d'una dictadura que d'una democràcia?

Estaven molt espantats. Temien que Espanya anés cap a la revolució de Portugal. Tenien un bon servei secret. Volien que es retallés la democràcia. Reagan acabava de pujar al poder.

Si Tejero hagués acceptat l'oferiment d'Armada d'un govern de coalició, el cop hauria triomfat?

No és segur aquest moment. Si haurai triomfat? No ho sé. Han passat coses molt més inversemblants en la història (riu).

Alguns diuen que hi ha un pacte d'oblit, parla de pacte del record?

(Em mira) Un pacte de l'oblit és una veritat fragmentària. Es va aparcar el passat, però el record va ser permanent. Va impedir que es repetís. La prova és que, quan esclata allò,  tothom es va quedar a casa. Als anys 70, els diaris només feien que parlar de la Guerra Civil!

No corre el perill d'amotllar la història a la seva imatge, de reescriure-la?

Quan parles de la història, la reinterpretes. Dónes rellevància a uns fets, i n'aparques uns altres. És l'única manera de fer-ho. Si amotlles la realitat als teus interessos, fas novel·la. 

Una imatge: Carrillo, Suárez, asseguts i el general Mellado, dret, contra les ràfegues dels ?guàrdies civils, el llibre subratlla el pes de les imatges, com Soldados de Salamina?

Aquí les imatges són vitals: no hi ha més documents. Tens raó, en el cas de Soldados de Salamina tenia la imatge d'un soldat que no en matava un altre. Els meus llibres parteixen d'imatges gairebé sempre.

És modern, alhora.

Oh, clar! El cop d'estat està gravat. I en directe per la ràdio. És com el vídeo casolà de Kennedy. Zizec ha dit que tot el cinema americà dels anys 70 surt d'aquell vídeo. Són 35 minuts.

L'ha vist gaires vegades?

Vint-i-set mil vegades! Fins a treure-li-ho tot, i encara no ho tret tot.

El general Armada es va convertir en un vell retirat que cuida el seu jardí, es veia ell mateix com el De Gaulle espanyol?

Una cosa semblant.

Però França volia més De Gaulle que Espanya Armada?

Si hagués triomfat, ho hauriem vist.

Què hem après del cop d'Estat?

Va ser un ensurt tan monumental, que la gent va redescobrir la democràcia. Era una decepció més pel funcionament de la democràcia, que per la democràcia mateix. La democràcia va començar el 23-F, aquell dia va acabar la guerra.

I els polítics, que se'ls acusa d'estar desconnectats de la societat?

Depèn amb què ho comparis. Estan desconnectats? Sí i no. Sóc escriptor, de vegades també estic desconnectat. És bona o dolenta la democràcia? Home, la gràcia de la democràcia és que és perfectible. No hi ha democràcies perfectes, només hi ha dictadures perfectes. És una democràcia real, viatjant una mica ho veus. No comparteixo això de...

Una democràcia oligàrquica?

És pot perfeccionar molt, però es pot fer. És qüestió de tots.

Els polítics reaccionen si hi ha demandes populars.

Si, és clar. Però això està bé.

El 9 d'abril del 1977: la legalització del Partit Comunista és un fet històric, un fet que, diu, és improvisat per Suárez, de vegades cal improvisar en política?

És difícil això! en aquell moment, Suárez no havia estat escollit, no era un president democràtic. Depenia de les individualitats. Si no improvisaven, no es podia fer. Es va enfrontar als militars.

No ho va dir als ministres, així no hi havia filtracions.

Ho va saber ell i quatre més, si se n'assabenten els militars, munten un pollastre, si ja la van muntar!

A Extremadura li han fet homenatges, i és un escriptor català en llengua castellana, com ho porta això?

No hi veig el problema.