ACN
Lluny de donar la culpa al franquisme, Marsé ha recordat que en castellà eren els comptes que llegia, les primeres novel·les i els llibres d'aventures de Julio Verne. 'La llengua que s'imposa és la predominat, la dels somnis i les aventis, la llengua en la què un ha mamat els mites literaris i cinematogràfics, la que ha donat a les ales a la imaginació', ha dit el primer català guardonat amb el Cervantes.
En aquest moment ha mostrat el seu disgust per l'actual model televisiu, amb una informació 'urgent, insidiosa i reiterativa, amb la que gairebé no queda temps per la reflexió'. Marsé ha demanat que la televisió 'reconegui i assumeixi la varietat lingüística del país'. L'escriptor d''Últimas tardes con Teresa' ha lamentat que 'el que avui entenem per cultura popular no mereix ni ser vist ni sentit a la televisió'.
La 'dualitat cultural i lingüística' de Catalunya que tan preocupa però 'ens enriqueix a tots' és una realitat que Marsé ha defensat i en la què viu immers. 'Pot comportar un equivoc, un cert desarrelament cultural, però és una tossuda i persistent realitat', ha reconegut. I és que Marsé prefereix la realitat, citant a Woody Allen 'el realisme és l'únic lloc on pot adquirir un bon bistec. Potser no estaria de més tenir-ho en compte'.
La memòria compartida i manipulada
L'escriptor al servei de la memòria, la personal, la reflexiva i la històrica, ha estat un altre element essencial del discurs de Marsé. En aquest exercici de reflexió, Marsé ha recordat que de manera 'preventiva' el seu pare va haver de cremar la dotzena de llibres en català que tenien a casa durant el franquisme. 'Recordo molt bé el foc en mig del petit i ombrívol jardí, els llibres obrint-se amb el calor com flors vermelles', sobretot ho recorda per la 'rebequeria' que li va provocar veure consumir-se un exemplar de les aventures del pilot Bill Barnes.
En el seu discurs, Marsé ha fusionat dues de les seves obsessions: el cinema i la memòria històrica. 'Un afer tan d'actualitat que es podria comparar amb una cinta de cel·lluloide sensible i inflamable, amb una apagada veu en off'. 'Sabem que l'oblit i la desmemoria formen part de l'estratègia de viure', ha dit Marsé que ha criticat la utilització política d'una 'memòria compartida, que no s'hauria de quedar ningú', 'una memòria subjugada, retallada i manipulada'.
'Conèixer els somnis de tota la Catalunya anònima i plural'
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, creu que a través de Marsé és possible conèixer 'la vàlua dels somnis de tota la Catalunya anònima i plural, d'aquella terra que va saber reconstruir-se i obrir-se al món, des de la desolació i la intempèrie que van provocar la guerra i la barbàrie'. La ministra ha afegit que 'arribarà un dia en què algú es pregunti com va ser possible. Arribarà'.
González-Sinde creu que l'obra de l'escriptor barceloní 'ens ajuda a conèixer-nos i ubicar-nos, a saber qui som i de quin material estem fets'. Només sabem d'on venim 'podrem trobar la sortida cap el futur'.
Les pròximes generacions trobaran en l'obra de Marsé 'un llegat que brilla amb llum pròpia a les nostres lletres com les cuques de llum sobre la pell de Susana'.Sinde l'ha definit com un 'creador lliure, un escriptor que va començar com aprenent i que ha arribat a ser un mestre, a base de memòria, honestedat i coherència'.
El Rei: Marsé com 'exemple de l'esforç per fer un nació més solidaria, més justa i més humana'
El rei Joan Carles I ha dit del guardó que 'celebra l'excel·lència d'autors que il·luminen i potencien l'abast universal de la cultura en espanyol, que contribueixen a multiplicar en el present la rica herència de quants fent servir un bell idioma comú'.
Segons el Rei, Marsé és un 'exemple de l'esforç per fer, amb la seva ploma, un nació més solidaria, més justa i més humana'. 'Autenticitat', ha estat la paraula que el Rei ha fet servir per descriure Marsé.