Impressores 3d

MIQUEL DURAN Ja fa anys que les màquines d'escriure van ser reemplaçades per impressores connectades a ordinadors. Primer van ser impressores de paper continu en grans centres de càlcul, després van aparèixer impressores matricials o d'injecció de tinta, amb un caire més personal. Finalment, van arribar les impressores làser que avui en dia permeten imprimir ràpidament text i imatges en color. La impressora de paper, però, també està disminuint la seva importància, atès que molts de documents ja no s'imprimeixen, cosa que va bé per no gastar tanta tinta i paper.
Un pas més per convertir objectes virtuals en coses reals que els nostres sentits puguin percebre és la impressió d'objectes tridimensionals (3D). Les innovadores impressores 3D responen de fet a una tècnica de prototipat ràpid, dipositant capes molt fines de material que van configurant una al cim de l'altra un objecte tridimensional, per exemple una copa, una figura o una ampolla. Per ara, aquesta innovadora tècnica és poc habitual i té dos problemes principals: el cost del material que permet anar fent les làmines, i el de la mateixa màquina.
En l'àmbit de la Ciència, aquests estris tenen actualment diverses utilitats. Una es troba en bioquímica, on es fan servir per "imprimir" models de molècules o de proteïnes; per exemple, al Centre de Biologia Molecular de Milwaukee ho fan per cinc procediments amb diferents aparells que mostren al seu web moleculardesigns.com.
La impressora 3D de l'empresa Z-Corp, a més, "imprimeix" en color; de fet, aquesta companyia té una vessant també orientada a l'educació, i fins i tot un programa per a l'ensenyament preuniversitari.
La popularització i la utilitat de la impressió 3D ha rebut una nova empenta fa ben poc. Segons la revista Science News, l'elevada despesa de la "tinta" de les impressores tridimensionals pot quedar reduïda a una petita fracció mitjançant una nova fórmula basada en procediments ceràmics. Aquesta millora tecnològica permetrà als terrissaires poder dissenyar un pot o un test a l'ordinador i recrear-lo físicament amb una impressora 3D, encara que cal de totes formes un breu procés d'acabat.
El responsable d'aquesta innovació ha publicat a la pàgina web esmentada les receptes "open source" (lliures) dels nous materials que es fan servir com a "tinta". Alguns dels seus components són ben barats i senzills: sucre, alcohol o maltodextrina.
Dintre d'un temps veurem com els objectes es teletransporten fàcilment: potser una copa, un pot, o un model molecular es compraran per Internet i es rebran a casa en pocs segons. Les impressores 3D, si el preu de l'equipament i de la "tinta" baixen, passaran a ser d'ús més comú. De fet, al web 3dmoleculardesigns.com s'hi esmenta que la impressió d'una biomolècula pot costar uns 700 dòlars. Una mica car, encara.
Dels cinc sentits d'una persona, la vista, l'oïda i el tacte ja poden fer-se servir a partir de creacions virtuals esdevingudes reals. Per al gust i l'olfacte, caldrà una mica més de temps perquè els ordinadors n'"imprimeixin" exemples. Però tot arribarà.

Més informació: http://edunomia.net