Jacques Audiard i Ang Lee presenten les seves propostes per conquistar Canes

CANES | SALVADOR MONTALT
El francès Jacques Audiard ha sorprès a Canes amb Un profeta, rigorosa història iniciàtica sobre un noi que, al món de la presó, aprèn tot el que cal saber per esdevenir líder de la delinqüència organitzada. Són dues hores i mitja de pel·lícula eficaç que passen com si res, seguint l'evolució de Malik, el protagonista, que als divuit anys ingressa a un centre penitenciari, sense saber llegir ni escriure, i de seguida queda sota la protecció dels presoners corsos, que imposen la seva llei. Malik és "el profeta" del títol, no tant perquè tingui alguna premonició en somnis, com perquè va intuint el futur. Aquest malfactor s'adona que té efectivament un futur, no pas en la reinserció social, i utilitza la seva intel·ligència innata de supervivent per deixar de ser titella i passar a ser el que mou els fils, agafant de mestres els caps més expeditius dels diversos grups criminals que va coneixent i servint -corsos, àrabs, marsellesos, etc.-, entrant en una espiral vertiginosa que no vol saber res ni de fidelitats, ni d'arrels culturals, ni de vincles de sang. Aquí s'inverteixen els codis moralitzants del cinema carcerari, fins al punt que els recursos penitenciaris reinsertors com l'alfabetització o els permisos esdevenen clau en la "progressió" de Malik- i els tòpics del gènere -violència, agressions sexuals, tensions grupals, etc.- són utilitzats de manera molt hàbil, configurant una obra de gran coherència, que, conduïda amb pols ferm per Audiard, convoca la unanimitat de públic i crítica.

Aproximaxió a Woodstock
Dels cowboys de Brokeback Mountain i els xinesos de l'ocupació japonesa, de Lust, Caution (Luxuria, perill), el director Ang Lee passa als hippies de final dels seixanta, a Taking Woodstock, segona pel·lícula en competició a la jornada d'ahir. Es tracta d'una aproximació divertida i lleugera a la història del mític concert de Woodstock, que del 15 al 18 d'agost de 1969 congregà mig milió de joves, amb el lema de "3 dies de pau i música" mentre pels seus escenaris desfilava gent com Joan Baez, Joe Cocker, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, The Who i dotzenes i dotzenes d'altres bandes. Aquell esdeveniment fou possible, en gran mesura, perquè Elliot Tiber, un noi de l'indret que, havent viscut la seva homosexualitat i la vocació de decorador d'interiors a Greenwich Village, hagué de tornar al rònec món dels pares, per ajudar-los amb el motel destartalat que menaven. Assabentat Tiber que un poble veí rebutjava que s'hi muntés el concert, aconseguí que els promotors l'organitzessin allà. És a partir del seu llibre autobiogràfic que Ang Lee explica com anà tot això i, sobretot, el canvi irreversible que aquells dies es produí en la vida de Tiber i de tants i tans joves de la seva generació. Si a les seves pel·lícules, el cineasta sempre s'interessa per com els sentiments dels protagonistes són víctimes de l'època que els toca viure, en aquesta ocasió ho planteja a l'inrevés i celebra l'alliberament i la transformació personal que es produí a l'època del hippisme. Per tant, en lloc d'agafar-s'ho dramàticament, ho tracta còmicament, a tall de caricatura, amb algun personatge fins i tot passat de voltes, com la jueva i possessiva mare gasiva de Tiber (Imelda Staunton); un transtornat veterà del Vietnam (Emile Hirsch); o un guarda de seguretat transvestit.
El cinema independent de més anomenada del Festival de Sundance d'enguany ha començat a veure's ja a Canes 2009. És el cas de Humpday, de Lynn Shelton, projectada a Quinzena dels Realitzadors, simpàtica i senzilla comèdia sobre dos mascles heterosexuals, amics de l'època universitària, que s'emboliquen a fer i protagonitzar un artístic film porno gai. Un pretext argumental que la directora empra per parlar de les inseguretats i frustracions masculines, amb uns diàlegs que, vorejant l'artifici, resulten del tot eficaços. I pel que fa a Precious, de Lee Daniels, una de les triomfadores al certamen de Robert Redford, s'ha projectat a la secció "Un Certain Regard", on ha estat acollida amb opinions desiguals. Història de sentiments sobre una noia negra obesa que malda per una vida normal, té al repartiment Mariah Carey i Lenny Kravitz.