Les polítiques culturals de la diputació

ENRIC VILERT I BUTCHOSA E

l sector cultural gironí ha registrat, en els darrers anys, un creixement molt important. Projectes com Temporada Alta s'han consolidat més enllà de l'oferta teatral de les comarques gironines per esdevenir un referent en l'ambit nacional i té com a horitzó passar a ser un dels festivals de teatre més rellevants de l'escena europea. Al mateix temps, el lideratge de les polítiques culturals per part dels ajuntaments ha posat sobre la taula un rica i potent trama d'oferta i d'activitats: des dels museus passant pels festivals de música, les escoles d'arts plàstiques o les biblioteques municipals. Els municipis han estat, doncs, els catalitzadors d'aquest creixement que venim observant. Però han comptat amb una immillorable col·laboració: les entitats sense ànim de lucre que han bastit la cultura de base, les entitats amb el seu treball constant han estat clau per crear teixit i per cohesionar els nostres pobles i ciutats. En els últims anys, trobem una altra realitat cultural que ve a enriquir el panorama gironí: les indústries culturals, fonamentals en l'articulació de propostes de qualitat i també en la creació de riquesa i llocs de treball. La cultura, al cap i a la fi, no solament és estratègica per l'aprenentatge i per la creació d'esperit crític, ho és també en tant que s'ha desenvolupat com a sector econòmic i comença a ser decisiu en la posta en valor del nostre patrimoni històric i monumental.
Quin és el paper de la Diputació al voltant del sector cultural? És important analitzar la complexitat d'aquest sector i la diversitat d'agents que hi participen. Per una banda, la Diputació dóna suport als municipis en les seves polítiques culturals. Així hem impulsat el fons de cooperació cultural municipal: una eina que vol ser el màxim de flexible, eficaç i eficient per dotar els ajuntaments de recursos a fi de bastir les seves activitats culturals. En el suport als ajuntaments, hem anat orientant les activitats de la Casa de Cultura de Girona fins convertir-la en una plataforma al servei de les polítiques culturals municipals, procurant donar sentit al concepte de treball en xarxa, que serà fonamental en uns anys com els que vénen on el sector públic en l'àmbit local es veurà obligat a cooperar i a compartir projectes per poder-los rendibilitzar. La mateixa obertura al territori de la Casa de Cultura volem per al Conservatori o per el Centre de l'Imatge-Inspai de la Diputació, que són equipaments de referència que amb aquesta obertura poden interelacionar-se amb equipaments o projectes de continguts similars: escoles de música en un cas o arxius fotogràfics en l'altre.
La feina de la Diputació fa temps que abasta també el camp del patrimoni. El Pla de Monuments ha estat, des de fa temps, la plasmació de la voluntat de la nostra institució per salvaguardar i potenciar el nostre patrimoni. Però, en aquests matèria hem fet una passa més: i és el conveni marc de col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ambdues institucions sumen esforços i recursos en la rehabilitació de cinc monuments que considerem estratègics en l'àmbit patrimonial: el Monestir de Ripoll, el Monestir del Sant Sepulcre de Palera al municipi de Beuda, la Ciutadella de Roses, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols i el Castell de Montsoriu al municipi de Sant Feliu de Buixalleu. Aquesta actuació, en una conjuntura de crisi com l'actual, reafirma la importància que tenen les inversions en patrimoni per posar en valor els nostres actius per seguir potenciant el turisme cultural de les nostres comarques. D'aquest conveni es desprèn també la voluntat de Generalitat i Diputació de fer costat a uns equipaments que estan fent una feina seriosa per la cultura de les comarques gironines: els museus locals. La col·laboració, doncs, entre institucions en matèria de cultura ens sembla l'únic camí possible a recórrer en temps de dificultats com els actuals.
La Diputació també vetlla per la difusió i la projecció dels creadors gironins. És en aquest sentit que s'ha d'entendre l'esforç de renovació de la Revista de Girona perquè es converteixi en una plataforma excel·lent per mostrar el ric i acolorit panorama cultural gironí. O l'impuls de la Col·lecció Josep Pla que vol ser una eina al servei de les nostres lletres o la col·laboració amb la Càtedra M. Àngels Anglada o el nou projecte d'Atles Paisatgístic de les comarques gironines. Del que es tracta és posar cada peça de la maquinària cultural de la Diputació a treballar activament en benefici dels creadors gironins: la Casa de Cultura, el Conservatori, el Servei de Biblioteques o l'Àrea de Comunicació Cultural en són exemples reeixits.
I no ens deixem en el tinter aquella part de la cultura que ens fa singulars. La Diputació és part fonamental del Consorci de Normalització Lingüística. Sabem de la importància de la feina d'aquest organisme perquè els nouvinguts entrin a la corda del català. També la Diputació de Girona fa costat a totes les expressions de la cultura tradicional: els aplecs de sardana, els concerts de música de cobla i el programa la Sardana a l'escola que és un èxit d'aprenentatge entre els més petits.
En definitiva les polítiques culturals de la Diputació avancen en sintonia a una realitat, la del mateix sector, que va creixent des de la complexitat i des de la diversitat. I avancen aquestes polítiques amb voluntat cooperativa amb les altres administracions i amb els altres agents culturals, tenint clar que la suma d'esforços és el que preval en temps de crisi.