MADRID | EFE/DDG
Isaac Albéniz, mort a Cambó els Bains (França) feia ahir 100 anys, preguntava en el seu llit de mort si "la morena ingrata" s'havia interessat per ell. El compositor es referia així a la "indiferent i petulant" Espanya, on ahir es va recordar que sense la seva modernitat la música no seria la mateixa.
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va evocar ahir al matí a la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) la importància del compositor, nascut a Camprodon el 29 de maig de 1860, i va subratllar que "sense el viatge a la melodia de la modernitat" que va fer Albéniz "no podria sostenir-se la música espanyola".
"En el seu pols artístic té el compàs de la joventut actual", va afirmar González-Sinde, que creu que no n'hi ha prou de reivindicar la mestria del músic sinó que s'han de recuperar "els valors constants que van marcar la seva vida". "Commemorem per avançar cap a un futur, per atreure les generacions més joves" i fer-ho no només amb la mateixa alegria que significa el seu nom, Isaac, sinó amb el compromís que aquest sigui "el primer any dels anys Albéniz".
González-Sinde va afirmar respecte al documental que José Luis López-Linares ha fet sobre la vida del músic, una producció de 55 minuts que s'inclou en un pack que ha editat la SECC i que es va estrenar ahir a la tarda al Círculo de Bellas Artes, és bona prova de com n'és d'"equivocat" pensar que és la literatura l'art més lligat al cinema. "No és veritat, està als antípodes. És la música. L'experiència de veure una pel·lícula només és comparable a escoltar una suite", va reblar la ministra, i creu que és una cosa que queda patent de forma absoluta en la pel·lícula de Carlos Saura, Iberia. "Hem - va afegir- d'honrar i revifar el desig d'Albéniz d'interpretar el món".
Albéniz a la gran pantalla
El director del film, López-Linares, va revelar que el que més el va impressionar al realitzar el documental és que Albéniz, "un home inquiet que va tenir una vida plena d'aventures", morís amb només 49 anys i que aconseguís "tant" sent tan jove. "Va aconseguir - va precisar - que la música espanyola sigui més escoltada, més rica".
La presidenta de la SECC, Soledad López, va relatar que en aquest any Albéniz, que va començar el passat 9 de febrer amb el recital de concerts programat al Teatro Real i que arribarà fins a 2010 per commemorar també el 150 aniversari del seu naixement, hi participen més de trenta institucions públiques i privades.
El seu programa inclou exposicions, cicles de concerts - almenys sis d'ells amb Iberia com a plat fort- i programació d'obres a festivals a Espanya i a l'estranger, concerts pedagògics, digitalització de partitures i documentals com el de López-Linares, rodat a Camprodon, Barcelona i Madrid, i on s'entrevista els dos néts vius del músic. Al costat del documental Isaac Albéniz, el color de la música, l'edició commemorativa del centenari presentada ahir a la SECC, i que es repartirà en centres educatius i culturals públics, inclou la pel·lícula Iberia de Saura i el facsímil del guió que ell va il·lustrar, així com la biografia del "fundador de la música moderna espanyola" escrita per Andrés Ruiz Tarazona.
El "pack" es completa amb Impressions i diaris de viatge d'Albéniz, una reedició dels textos que va escriure entre 1880 i 1904, reunits i analitzats pel crític i musicòleg Enrique Franco, mort recentment.
Albéniz va rebre ahir al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on va ser enterrat en una multitudinària cerimònia, una ofrena floral. Núria Espert va llegir els versos de l'epitafi que li va dedicar García Lorca i, posteriorment, la pianista Rosa Torres-Pardo, especialista en el compositor, va interpretar al Palauet Albéniz Iberia. Aquesta és l'obra en la qual s'han centrat bona part dels homenatges, per a disgust de familiars i músics, que consideren que l'any de commemoració hauria d'haver servit per descobrir l'"altre" Albéniz.