QUÍMICA I HUMANISME

ÀNGEL CALDAS I BOSCH La píndola de l'endemà és pura química. Actua sobre el procés de formació de l'embrió i li barra el pas. No té "èxit". Té "èxitus" com diuen, en termes sanitaris, quan una persona ha deixat d'existir. És una paraula llatina que significa: sortida. I si no surt la criatura, la ministra del ram té el problema resolt. És la mecànica de la sexualitat. L'Estat lampista. I la nena de 16 anys, pel seu "exitus" embrionari, pot ser rebuda en el seu col·le amb dret a guàrdia personal. Aquesta és la "Lex" en el sentit ampli. Jurídicament, esgarrifaria els mateixos romans, que són els pares de la nostra convivència "civil". Amb permís patern o sense, la química, al nostra país, és la que té la paella pel mànec. I què li queda a la noieta, gràcies a aquesta protecció oficial? No ho sé ben bé, perquè és un atreviment, fins per als científics, conèixer la complexitat de les reaccions profundes de l'ésser humà. D'entrada, té un empobriment entranyable. La tutela jurídica de l'Estat l'ajuda a rebaixar la seva pròpia estima. Li ho han dit oficialment. Només pot estar tranquil·la amb la píndola de l'endemà. Ara, la seva capacitat de sortir d'ella mateixa per estimar, la necessitat de donar-se per ser feliç, però de donar-se amb unicitat de parella i amb voluntat de permanència, el sentit de la responsabilitat que va més enllà de la sexualitat-plaer, tot això queda ofegat com el petit embrió, amb una tremenda frustració, potser a la llarga, potser a la curta, però ?inevitable, perquè no es pot jugar amb l'ecologia humana, no es pot contradir impunement la "matemàtica" de la Creació. En el nostre país, gràcies a aquestes tendències normatives, minva la responsabilitat de l'amor i creix "la sexualitat com a consum" (Benet XVI).