El Petit de Cal Eril, de Guissona a Girona

GIRONA | M. PALLARÈS
D'una terra ben àrida Joan Pons, o el que és el mateix El Petit de Cal Eril, n'ha tret bons fruits. I és que I les sargantanes al sol és un disc que no es podria entendre si el seu autor no vingués de la Segarra, amb un estil folkpsicodèlic amb un punt rural que es plasma tant en melodies com en lletres. Avui serà al cafè El Cercle de Girona, a partir de les deu del vespre i en format acústic, mostrant al públic gironí per què ha aconseguit guardons com el Tr3sC a la creativitat musical.
Joan Pons explica que li agrada jugar amb la música "perquè em surt així, no sóc un professional i m'agrada experimentar amb les melodies i els instruments". Aquesta premissa també és bàsica quan aplica un gran sentit de l'humor, entre cru i melancòlic, a la composició: "Sempre he tingut un punt d'ironia, de sarcasme, que crec que és molt habitual al caràcter català".
En relació al component rural de la seva música, Pons explica que és un "psicodèlic de secà", molt marcat per la seva vida a Guissona. "És un terreny molt àrid i avorrit, li acabes donant moltes voltes a les coses, i sincerament és molt més senzill fer-hi motocròsque no pas música". Allunyat doncs de la imatge bucòlica de la vida al camp, El Petit de Cal Eril explica que mai ningú s'ha sentit ofès per les seves lletres, però exclusivament "perquè no són gens òbvies. Segurament algú es podria haver enfadat però no ho haurà entès", afirma amb el mateix sentit de l'humor amb què compon.
Al Cercle, Pons s'hi presentarà en acústic, sense la seva banda habitual. "Aquest format m'agrada perquè les cançons sonen diferents al disc, són més despullades, i l'ambient que es crea és més íntim i proper". Així, el Petit s'engloba dins la nova fornada d'artistes inclassificables emergents, "com pins entre les cendres d'un bosc cremat, cadascú espavilant-se per créixer com pot".