L'entrada de les noves tecnologies la va atrapar a la UdG, i s'hi va adaptar. Té un perfil de Facebook que, com fa molta altra gent, situa Girona a "La Costa Rica". Assegura que vol escriure un bloc, però no pot per falta de temps. Des de l'any 2003, quan va ser escollida regidora, milita al PSC.

La crisi s'està fent notar en la venda d'entrades al Teatre Municipal i l'Auditori?

La gent compra entrades més barates, però no estem notant un descens significatiu de vendes.

Però una mica sí?

És aviat per dir-ho. Al teatre, no; a l'Auditori hi ha un cert descens, però cal recordar que l'any passat vam fer uns números molt bons. Per tant, s'està normalitzant la situació.

La Regidoria de Cultura ha reduït aquest any un 10 per cent el pressupost. Com accepta una regidora jove i il·lusionada una retallada mentre es donen diners als banquers?

L'Ajuntament no dóna diners als banquers. En temps de crisi, l'Ajuntament ha hagut d'ajustar el seu pressupost i totes les àrees han tingut una retallada, excepte els projectes socials o d'ocupació, que considerem prioritaris. Efectivament, hem tingut una reducció d'un 10 per cent. Intentem ser més austers i més eficients per no deixar de fer res.

El programa de la legislatura es veurà afectat?

Esperem que no. Potser en algun cas, allà on fèixem cinc conferències o obres de teatre, ara en fem quatre, però no hem retallat la qualitat.

Deixi'm insistir. Com s'accepta que es donin diners als banquers, els quals fan fastuosos festivals de música i exposicions, competència directa de les programacions culturals municipals, mentre aquestes es retallen?

La situació global mundial és una mica complexa i de vegades ens sembla que aquells que ens han portat a la crisi ara estan rebent ajudes. Hem d'interpretar que si això és així és perquè és necessari reactivar l'economia des de diferents perspectives. S'haurien de començar a notar aviat els efectes positius d'això; jo no vull pensar que es donin diners als bancs perquè sí, sinó perquè arribi el crèdit a les empreses. D'altra banda, els ajuntaments també hem rebut ajudes estatals amb les quals, en el cas de Girona, rehabilitem el centre cultural La Mercè, la façana d'El Call, la tanca del Cementiri -que és una obra de Rafael Masó-, instal·lem fibra òptica a tota la ciutat...

Les subvencions també s'han reduït?

Sí, hem reduït una mica i també passa el mateix amb els convenis amb les entitats.

Canviem de tema. Els directors de festivals de música i de teatre reben la consigna de fer programacions multiculturals?

Sí, és una de les línies del nostre programa de treball. Estem molt atents a la diversitat ciutadana.

Té previst assistir al concert del rei del raï Khaled, ídol al Magrib, al Festival de les músiques religioses i del món?

Sí, m'agrada molt.

Com a professora de la UdG (Història de l'Art Contemporani), com veu les noves generacions d'estudiants, estan preparats?

Sí, estan preparats. Si parlo dels que jo conec, veig que tenen un bon domini de les noves tecnologies i uns interessos potser una mica diferents que els de la meva generació: els audiovisuals els interessen més.

De vegades tenim la percepció que treballar a la Universitat és una bicoca...

Aquest tòpic afecta tot el món de l'ensenyament en general. Treballar bé a la Universitat no és una bicoca, és molt exigent. Per consolidar-te com a professor universitari has de passar una petita carrera d'obstacles i has de treballar molt.

Girona està rebent la major inversió pública de tota la seva història, però en canvi predomina el desànim...

Jo no el veig aquest desànim, més enllà del que causa la crisi general. Evidentment els períodes d'obres són difícils, però quan s'acabin, la ciutat experimentarà una transformació espectacular, no només per l'estació del TAV.

Però hi ha un desànim més profund, com si no tinguéssim futur...

Totes les societats benestants han tingut aquesta crisi. Quan estàs molt malament tens il·lusió en el futur, perquè tot pot millorar. I aquesta societat ve d'estar molt malament, per tant, hi havia il·lusió de millora. Ara hem arribat a un cert grau de benestar i hem entrat en una certa crisi. Estem en un moment de debat col·lectiu que no sabem cap on hem d'anar com a nació. Hi ha un cert desconcert, això és cert, però qui tingui projectes forts que els llenci a la palestra i que els lideri! Que no es quedi la gent a casa lamentant-se! A la gent que es queixa de la política els recomanaria que es plantegessin de participar-hi.