Una exposició mostra la col·lecció d´art privada d´Albéniz i la seva correspondència

BARCELONA | EFE/DDG
L'exposició, que estarà oberta al públic al Museu Diocesà de Barcelona fins al 20 de setembre, subratlla el paper d'Albéniz com a "mecenes d'artistes", una etiqueta que queda demostrada en els quadres de la seva col·lecció personal que s'exhibeixen.
A les sales del Diocesà es poden contemplar obres dels seus "amics" Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Darío de Regoyos, Santiago Rusiñol, Joan Brull, Joaquim Sunyer, Olga Sacharoff, Joaquim Mir i de la seva filla Laura Albéniz, una digna però desconeguda representant de la pintura noucentista de principis del segle XX.
El comissari de l'exposició, Pere Jordi Figuerola, va explicar ahir en la presentació que "manuscrits, llibres, dibuixos i pintures tenen un singular valor, ja sigui perquè són inèdits o perquè ajuden a l'estudi i comprensió d'una de les figures fonamentals de la música del nostre país".
A més, afegeix Figuerola, és el retrat d'un període, entre finals del segle XIX i principis del XX, en el qual "els nostres músics, pintors i escriptors anaven de la mà de la flor i nata de la cultura europea, llavors establerta a París".
En un apartat del recorregut es poden contemplar cartes de Gabriel Fauré, Henri Collet; de Maurice Ravel sobre l'orquestració d'Iberia per part d'Arthur Rubinstein; una carta de condols de Pau Casals enviada a la vídua d'Albéniz; o una altra de Darío de Regoyos enviada a Rosina Jordana i Laura Albéniz poc abans de la seva mort (4 d'octubre de 1913).
En altres missives, Albéniz escriu al comte de Morphy, secretari particular d'Alfons XII, sobre els seus estudis a Brussel·les.
Cartes d'Eugeni d'Ors, que fins i tot fa un dibuix d'Albéniz, i d'altres d'Albéniz amb motiu de l'estrena de Pepita Jiménez a Praga (1897), o de Merlín a Rússia, completen la correspondència reunida a l'exposició. Al Diocesà es mostra també el manuscrit del diari de Laura Albéniz, escrit entre 1912 i 1939.
Albéniz va voler tornar la gratitud rebuda pels seus mecenes, entre ells el comte Morphy, i es va convertir en patrocinador de compositors i músics com el mateix Pau Casals, Felip Pedrell i Enric Granados.