Els Montgrins van a Montserrat

El dijous 11 de juny, els Montgrins encetaven els actes commemoratius del seu 125è aniversari, amb un viatje amb vaixell des del port de l'Estartit a la Meda Gran, on van tocar la sardana més emblemàtica per ells i pel poble que els va veure nèixer, Torroella, vila vella, escrita l'any 1952 per Vicenç Bou, que va ser director de la formació del 1909 al 1936.
Durant un any, fins a la primavera del 2010 s'aniran desenvolupant un seguit d'actes, el més inminent dels quals és l'anada a Montserrat, demà dissabte, al matí, per fer una ofrena musical als peus de la Moreneta. Durant la missa conventual que se celebrarà a les onze, els Montgins interpretaran de nou Torroella, vila vella, aquesta vegada, però, a l'interior de la basílica, a més d'una peça emblemàtica deguda a la inspiració del mestre Antoni Carcellé (1904-1983), titulada És la Moreneta, peca que va ser estrenada el 1948, i va esdevenir un himne clamant dels drets perduts pels catalans. A la festa sardanista a Montserrat hi han estat convidades totes les entitats sardanistes de Catalunya. A la plaça del monestir, hi haurà una audició de sardanes.

COBLA I ORQUESTRA
Com a formació polivalent, és a dir, cobla per a les sardanes, i orquestra per a la formació de concert de Festa Major i Ball, els Montgrins són actualment la formació més antiga de Catalunya, ja que data del 1884.
Cal distingir, però, que no és el mateix una formació de cobla que una cobla-orquestra. Mentre que la cobla es dedica a tocar sardanes, oficis, i passacarrers, els instrumentistes d'una formació de cobla-orquestra toquen dos a més instruments, a més dels característics de la cobla, com serien flabiol, tenores, tibles, fiscorns, també els instruments pertanyents a una formació orquestral, com el clarinet, saxo, piano, baix, bateria i d'altres. La supervivència d'aquestes agrupacions musicals polivalents va resultar difícil en l'època en què van sorgir els conjunts. No obstant això, les capdavanteres, bàsicament amb seu a les comarques gironines, entre les quals, els Montgrins, van sobreviure i es van tornar a situar en els primers llocs, fins als nostres dies.

Pere Rigau, el fundador
Va ser Pere Rigau, més conegut amb el sobrenom de Barretó, qui la va fundar, a partir de les desavinences que hi havia entre ell i el seu pare, Joan Rigau, que era responsable de La Joventut Torroellense, on tocaven pare i fill.
Amb Pere Rigau van ser-ne cofundadors el seu germà Rogeli; Enric Vallespí, Joaquim Geli; Josep Forcada, Manel Sànchez; Josep Vidal i Martí Vidal. En l'època de Rigau, Els Montgrins van participar en actes tan importants com les festes de Sant Martirià de Banyoles, el 1888; les Fires de Santa Creu de Figueres, el 1902, i les Festes de la Mercè de Barcelona, el mateix 1902. Segons l'historiador Jordi Puerto, el 1906, els Montgrins van gravar el primer disc de sardanes, amb la marca Gramophone.
Pere Rigau, però, va morir jove a causa d'una tuberculosi mentre la cobla tocava a l'Armentera. Era el 20 de gener de 1909. El va succeir Vicenç Bou, que feia sis anys que era a la formació, i aleshores tenia vint-i-tres anys. A la Mutualitat de Músics Gironins, en aquelles dates, els Montgrins hi figuraven inscrits com a formació de primera categoria. El 1928 Els Montgrins van anar a tocar al Grand Casino de París, l'estada va ser de dos mesos, i el director era aleshores Narcís Paulís. Es tractava de la formació de cobla, i els músics vestien l'indumentària del pagès català. Hi ha documentació escrita que indica que entre la concurrència hi havia Pablo Picasso.

Nissagues de músics
En diferents èpoques han integrat els Montgrins nissagues de músics. Un bon exemple n'és la nissaga dels Vallespir: Joaquim, Enric i Josep Vallespir Polit. També hi ha estat la nissaga dels Font: el pare, Josep Font i Grau, tiblaire, i el seu fill Martirià Font. Quan Josep Font es va retirar, el 1957, hi va entrar el seu fill Eduard. Hi ha una anècdota referenciada en aquesta família de tiblaires, i és que només per un dia van tocar els tres Font junts, el pare i els dos fills. Va ser en una actuació a Estrasburg, i per motiu de malaltia d'Enric Vallespí, que el va substituir Eduard Font. "Va ser l'única vegda que vam poder tocar tots tres junts, amb els Montgrins"- explicava Eduard Font, que actualment i des de la temporada 1956-57, és el propietari del nom Montgrins, després de comprar-ne els drets a Enric Vallespir, segons consta en el registre de Patents de Madrid. Eduard havia entrat a la formació amb vint-i-sis anys, tocant el tible i va restar-hi amb aquesta responsabilitat fins a la temporada 1991-92.
L'any 1963, en plegar Enric Vilà, Font agafà també la representació, juntament amb Enric Vallespí, una tasca que va continuar per part de Font, fins al 2002.
A les files dels Montgrins hi han passat músics de gran renom, entre els tenors, un instrument primordial a la cobla, hi trobem Ramon Rosell; Lluís Cotxo; Josep Coll Lligora; Agustí Monguilod, Josep Gispert i Jordi Molina, fins a arribar a l'actual Jordi Carreras. Des del 1988, el palamosí Martí Camós és el director de la formació de Torroella. A més, és instrumentista de tenora, al costat de Jordi Carreras.



Montserrat Juvanteny