Stieg Larsson i la seva heroïna del segle XXI tornen a les llibreries

GIRONA| ALFONS GARCIA
"Amb prou feines hi ha hagut una sola guerra que no hagi comptat amb participació femenina". Així acaba la nota preliminar amb la qual Stieg Larsson (Suècia, 1954 - 2004) obre La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer (i darrer) lliurament de la seva hipervenuda saga de narrativa negra "Millennium" (Destino) que es va posar a la venda ahir a Espanya. La càrrega feminista de la frase no és casual en una trilogia que ha posat en joc un dels personatges femenins més potents i atractius de la literatura recent, i que alguns han comparat ja amb altres que han passat a la història de la literatura, com les Emma Bovary i Anna Karenina del segle XIX. Només el temps mesurarà l'encert d'aquestes afirmacions.
Lisbeth Salander és una escanyolida (pesa 42 quilos), solitària i misantropa jove bisexual, amb el cos ple de tatuatges i piercings. Això és per fora. També és una destra hacker amb memòria fotogràfica i un particular sentit de la justícia que la porta a aplicar-la pel seu compte fins a les darreres conseqüències.
Alguns crítics i teòrics han vist en ella trets patològics (tals com síndrome d'Asperger, sociopatia), però el psicòleg criminalista i professor de la Universitat de València Vicente Garrido discrepa: "Té moltes ferides emocionals pels maltractaments vistos i soferts, però no expressa una patologia de base genètica".
L'autor de La mente criminal (Temas de hoy) i altres títols com Amores que matan veu Salander com una dona "molt endurida, però no una sociòpata. La vida l'ha ha ensenyat a estar molt protegida per no ser ferida i ha desenvolupat un odi profund cap als qui causen mal".
"Una Asperger? No ho crec", respon Garrido. "És capaç d'adoptar rols d'altres persones" (es fa passar per una noia rica, per exemple), argumenta l'escriptor. I agrega que Lisbeth és també capaç de contactar emocionalment: s'enamora de Mikael Blomkvist, manté vincles amb la seva mare i també amb el seu primer administrador judicial, del qual s'ocupa en una residència d'ancians. Tot això, sentencia, la separa d'una patologia psicopàtica. "En té algun tret, però sobretot és víctima d'una infància i una adolescència brutal", comenta l'expert.

200.000 exemplars venuts
El seu violent sentit de la justícia "el tenen milions de persones, una altra cosa és que no s'atreveixin a aplicar-lo", postil·la el professor, que confessa haver llegit de grat els dos primers lliuraments de la sèrie (Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina). "Els dos personatges estan molt ben definits, però el d'ella és absolutament original. No recordo res semblant a la literatura negra", afirma Garrido.
Fins i tot aquells als qui l'obra de Larsson no els ha apassionat, destaquen l'encert del personatge de Salander. "L'èxit està en ella; t'atrapa", assegura Alberto Torres Blandina, finalista del premi Café Gijón amb Niña rociando gato con gasolina.
Si es volen comparacions amb la vida real, la història de l'art compta amb alguns exemples d'éssers genials però amb moltes dificultats per desenvolupar-se com a persones. Potser Francis Bacon, tan brillant com truculent, en sigui el cas més evident.
Els dos primers lliuraments de la sèrie han venut prop d'1,5 milions d'exemplars a Espanya, fet que justifica les campanyes de llançament que s'han preparat. I els resultats salten a la vista: en un sol dia s'han venut 200.000 dels 500.000 exemplars editats. Val a dir que l'expectació també va estar a Internet: 60.000 persones van llegir el primer capítol a la web d'Antena 3, que l'oferia en primícia.