encara no teniu fe?

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Dues preguntes de Jesús als primers deixebles i als de tots els temps, també a nosaltres. Per què sou tan porucs?
És tan humà tenir por! Por del present i del futur, por de la malaltia i de la mort; por del fracàs en els projectes, por de quedar-se sense feina. Por, sobretot, d'estar sol, de quedar-se sol, que ningú pensi en tu, s'acosti, t'escolti, et doni la mà, et faci confiança...
És tan humà tenir por també com a deixebles de Jesús en aquests inicis del segle XXI... Por perquè sovint sembla que la nostra Església, com la barca enmig de la tempesta, s'enfonsi, envestida pels temporals d'avui: el laïcisme o la vida sense cap referència a Déu i prescindint-ne del tot; les divisions internes que sovint amaguen tot el que ens uneix, les dificultats per donar raó de la nostra fe en un món tecnològic que tot ho sotmet a investigació i crítica; la constatació de les dificultats per transmetre la fe a les noves generacions. També l'envelliment de les comunitats i la manca de nova vitalitat. Caldria que cadascú allargués la llista amb aquelles pors personals en relació amb la seva vida cristiana: manca de vitalitat, fredor en la pregària, cansament en el compromís, desànim perquè no es palpen els fruits de les llavors sembrades; les poques ganes de celebrar els sagraments, l'eucaristia i la penitència. També aquell dubte que sempre planeja quan s'enfila l'últim tram de la vida: deurà ser veritat tot el que crec i el que espero? I Jesús sembla que dormi. Tot molt semblant a l'evangeli d'aquest diumenge. Enmig de la tempesta, els deixebles criden Jesús, adormit pacíficament: "Mestre, no veieu que ens enfonsem?
Després de pacificar els elements, els diu: Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?".
Ens ho diu alhora a nosaltres.
De fet, al llarg de la Bíblia, en les narracions de vocacions, quan Déu crida algú per confiar-li una missió, sempre les paraules inicials són: No tinguis por! És clar, ens coneix, coneix les nostres pors, les nostres febleses, que la missió confiada ens depassa, que les forces es poden afeblir, que serem interrogats pels dubtes, i convidats a deixar la tasca o el camí. Per això el crit de Jesús, "no tingueu por", se'ns ha de clavar en el nostre ésser. Ell és amb nosaltres.